El llibre ¿Por qué escribe usted? ofereix 237 respostes de noms ben considerats de la literatura a aquesta transcendental qüestió.

“Tot va començar quan els directors de la revista Littérature, Louis Aragon, André Breton i Philipe Soupault, al número d’octubre de 1919 hi van incloure una carta”, assenyala el pròleg com a origen d’aquesta pregunta. La van adreçar a un centenar d’escriptors o, com els van designar, “els representants més qualificats de les diverses tendències de la literatura contemporània”. Em fixo en Knut Hamsun: “Escric per escurçar el temps.”

Just aquesta setmana m’he endinsat en els Informes de Lectura del 2017 d’Espanya i França. Tots dos coincideixen a destacar la paradoxa d’uns índexs de publicació de títols en augment i un estancament crònic del nombre de lectors (un 40% de la població admet no llegir cap llibre). El que no s’hi inclou, però, és el percentatge de persones que manifesten el seu desig (i fins i tot l’agosarada intenció) d’escriure un llibre. El més desconcertant de tot això és que una part substancial dels futurs escriptors pertanyen al grup de no lectors.

No s’ha de ser un geni per preveure la imminent arribada de l’apocalipsi literari. No hi haurà prou lectors per a tots els llibres que es pretenen publicar. I ja sigui que es llegeix perquè s’escriu o que s’escriu perquè es llegeix, el que cada vegada tinc més clar és que no es pot escriure sense llegir.

Proposo refer la qüestió inicial. “Per què llegiu?”, pregunto, i em pregunto ara que som a l’estiu i venen ganes de no fer altra cosa que escurçar el temps amb una bona lectura. Aconsegueixo una resposta feta a mida de les moltes que ofereixen els escriptors que han participat en el llibre inicialment esmentat (*) i que entenen l’escriptura i la lectura com a sistemes vius interdependents: “La literatura és el laboratori del possible. No és solament el resultat d’una elecció sinó una forma de vida. Per què sentim la necessitat de la literatura? La necessitem perquè ens aporta esperança, coratge, força. La literatura participa de la dualitat fonamental de l’ésser: la soledat i la necessitat de trencar-la. Llegeixo perquè no puc no llegir. Mai hi ha una seguretat, cap certesa prèvia. I encara que un escriptor no pot canviar de manera apreciable el curs del destí dels homes, pot modificar, en nom de la veritat, les percepcions d’un sol home o d’una sola dona. I espero que encara em sigui concedit aprendre amb els llibres, no només de mi mateixa sinó també del món, perquè sobre això encara continuo sent una ignorant.”

*) Els meus agraïments a Kobo Abe, Margaret Atwood, Ba Jin, Mario Benedetti, André Brink, Bohumil Hrabal, D.H. Lawrence, Ricardo Piglia, Alexandar Tisma, Cristina Peri-Rossi...