Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de EAranda

Elena Aranda

Assessora literària

 

 

Llegir, per què serveix?




“Mentiria si digués que la cultura ens salva”. Aquestes paraules les va pronunciar, fa uns dies, l’escriptora i periodista Eva Piquer en rebre el Premi Nacional de Cultura concedit a l’espai digital –un oasi “amb flotador” per a lectors sensibles– Catorze, cultura viva. Curiosament, una declaració compartida per Pablo Neruda, que en el seu discurs d’acceptació del Premi Nobel de Literatura va insistir que amb la seva poesia “no pretenc salvar ningú”.

Salvar, salvar, potser no salva. Però, i transformar les persones? Això és el que ha volgut sondejar la secció de cultura de la BBC en demanar a un centenar d’autors, acadèmics, periodistes, crítics i traductors de 35 països que triessin cinc obres de ficció que consideressin que havien “definit el pensament” o “influït en la història”.

De les 100 obres seleccionades encapçalen la llista (aparellades per mi sense seguir un ordre exacte) un interessant inventari de lectures: L’Odissea i La Ilíada, d’Homer; La cabana de l’oncle Tom, de Harriet Beecher, i Tot se’n va en orris, de Chinua Achebe; Frankenstein, de Mary Shelley, i 1984, de George Orwell; El Quixot, de Cervantes, i Hamlet, de Shakespeare, i Cien años de soledad, de García Márquez, i Les mil i una nits.

“No és una llista definitiva. Es tracta només d’un punt de partida, amb l’objectiu de provocar una conversa sobre per què algunes històries perduren i segueixen ressonant segles i mil·lennis després de la seva creació”, aclareixen els promotors de la iniciativa. I com que la conversa s’ha encetat jo no em puc estar de participar-hi. He decidit escollir els sis autors, les obres dels quals no sé si han definit el meu pensament, però estic convençuda que han enriquit, embellit i abrigat –que diria l’Eva Piquer– el meu món: Virginia Woolf, Antoine de Saint-Exupéry, Franz Kafka, Ursula K. Le Guin, Mark Twain i Fiodor Dostoievski.

Precisament, va ser Joseph Brodsky, de nou en el seu discurs de recepció del Nobel de Literatura, que va recordar la transcendència de Dostoievski i la seva afirmació que la bellesa ens salvarà: “Probablement és molt tard per al món, però per a cada home sempre queda una oportunitat”.

“Mentiria si digués que la cultura ens salva”, doncs. I l’Eva Piquer afegeix a continuació: “Però crec que la cultura és l’únic flotador a on ens podem aferrar quan ens assetja la intempèrie moral.

La cultura, en fi, és l’única eina que ens abriga una mica quan el fred ve de dins. L’únic que ens queda quan tota la resta es trenca”. Bellesa i refugi.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte