Jo no sé si facilitar o tan sols permetre el consum d’alcohol en un equipament cultural, posem que la Farga Rossell, és o no és adequat. Ni tan sols si és legal. Però és que si ens posem exquisits, tampoc sabem si la Farga Rossell és l’escenari més adequat per a un concert de rap. Potser un quartet de corda sí, però, rap!? Que per què no? Pel mateix motiu que meló amb pernil, sí, però síndria amb xoriço, no. No és que sigui tècnicament impossible, però si no ets Ferran Adrià la cosa grinyola. Se’t veu el llautó, voler passar per modernet quan en realitat ets un oportunista. En qualsevol cas, és evident que per al ministeri de Cultura, rap sí però alcohol no. Ell sabran per què els ha agafat precisament ara aquest atac de puritanisme. Nosaltres no, perquè la nota amb què ho va despatxar divendres –telegràfica, insuficient i confusa, com és costum– es limitava a justificar la cancel·lació de la Nit de rap per uns vaporosos “motius tècnics”. No és la primera vegada que les institucions se l’agafen amb paper de fumar en qüestions alcohòliques: el Consell, erigit en garant dels bons costums, condicionava aquest any la cessió al Jambo de la seva plaça al compromís de l’organització de vetar-hi l’alcohol i el tabac. I va ser que no. Tot plegat serveix per salvar les aparences però deixa el llistó molt alt –seria difícilment explicable que certs concerts de l’Auditori acabessin en endavant amb coca i xarrup de moscatell– i obliga les administracions a actuar de forma consensuada: no lliguen gaire el puritanisme del Consell i ara també del ministeri amb la Nit de copes ni el chill out a la Rotonda que patrocina el Comú de la capital, per no parlar de la trobada laurediana de microproductors de vi: sembla pintoresc celebrar amb una mà la producció mentre amb l'altra se'n censura el consum. Vaja, que seria molt poc edificant enxampar cap autoritat bevent en públic un vaset de ratassia de la padrina, de vi d’altura o de cervesa artesana. La llei seca, per a tothom.
