Llenguatge inclusiu. Moda o necessitat?

“Quine llastime que existen personxs que les ofenguin el llenguatge inclusive... quina pene més gran”. Avui us proposo una reflexió al voltant del llenguatge inclusiu, també conegut com a llenguatge no sexista. Aquest és bastant utilitzat entre els joves d’avui dia amb l’objectiu de buscar una neutralitat que no faci distincions de gènere, és a dir, un llenguatge que inclogui tothom amb la idea que el masculí genèric d’un idioma és l’equivalent al masclisme i, per tant, invisibilitza els altres gèneres. A mi m’escandalitza que es normalitzin les marques de gènere que recomana aquest llenguatge (l’ús de la e o x) en comptes de potenciar la gramàtica i l’ortografia correcta de cada idioma. Sincerament, com a dona, cap idioma mai m’ha fet sentir discriminada. Penso que una bona solució seria fer servir una comunicació inclusiva a partir de terminologies i formes neutres respectant les normes gramaticals de cada llengua. Les estratègies que se suggereixen no tenen lògica i acceptar-les i promoure-les demostra la involució de l’ésser humà. Personalment, penso que el llenguatge inclusiu és més una moda que una necessitat com així ho van ser l’ús de @, xq, tq, q tal... quan van arribar les noves tecnologies. Alguns consideren que l’idioma s’ha d’adaptar als ciutadans i jo us demano: les abreviacions anteriors també s’haurien d’haver acceptat pel fet que molts les feien servir? Acceptem el llenguatge inclusiu abans de saber parlar correctament la nostra llengua? Un idioma no discrimina, qui realment discrimina són les persones amb els actes i no amb la gramàtica d’un idioma. Però com que vivim a l’era dels ofendiditos, millor respectem todes, todxs i totis.