Llibertinatge d’expressió

La llibertat d’expressió és un dret fonamental que recull l’article 19 de la Declaració dels Drets Humans del 1948: “Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió. Aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les seves opinions, el d’investigar i rebre informacions i opinions, i el de difondre-les, sense limitació de fronteres, per qualsevol mitjà d’expressió”. Per a qui encara ho dubta, Andorra és un dels estats membres que la van signar ara ja fa uns quants anys. De fet, aprofito aquestes línies per encoratjar-vos a sumar-vos a la campanya del 71è aniversari de la Declaració.

La notícia de l’entrada a  la presó (i pròxima expulsió: la pena es concretarà el 19 d’agost) de l’home que va atacar greument dones i comunitats minoritàries, ha tornat a encendre un debat que dissortadament alguns tenen –encara– mal entès. És important saber reconèixer i saber conèixer quina diferència hi ha entre la llibertat d’expressió i el llibertinatge. Jo no soc el més indicat per parlar de la llibertat d’expressió, i periodistes del país en parlen, molt millor i més en detall, en articles i columnes d’opinió a la premsa del país. Però fent-ne ús m’agradaria esclarir alguns dubtes que he llegit per les xarxes socials.

Abans de fer-ho, però, i continuant amb l’article 19 de la Declaració dels Drets Humans, m’agradaria emfatitzar que el mateix article on es parla de la llibertat d’expressió també s’assenyala: “El gaudi d’aquestes llibertats s’exercirà respectant el dret a l’honor, a la intimitat, així com a la dignitat i la moral de les persones, en especial la protecció de la joventut i de la infància, de conformitat amb la llei i l’odre públic”. I això també s’ha de tenir en compte quan es diu que les mesures acordades per la Justícia vulneren greument la llibertat d’expressió de la persona (sic).

Tots tenim la nostra visió i perspectiva de la realitat de les coses, i més ara amb la potencialitat (millor o pitjor, que això ja és un altre tema) de les xarxes socials. Això no implica que no es pugui debatre, exposar i discutir sobre temes i visions que potser són antagòniques l’una de l’altra. Però dins dels límits ètics, morals i legals. La llibertat de la pròpia persona a donar a conèixer el seu punt de vista sempre ha d’anar acompanyada del respecte a les altres persones i a la comprensió de les conseqüències que aquesta els pugui provocar. Quan això no és així i l’opinió passa a ser irrespectuosa, quan s’abusa de la pròpia llibertat per buscar el descrèdit de l’altra persona amb insults i faltes greus, parlem de llibertinatge, no de llibertat.

Tenir la llibertat d’expressar les nostres idees no és sinònim que siguem lliures per difamar, jutjar, faltar al respecte els altres o passar-se del límit legal. La llibertat és un dret i un valor que ha d’anar acompanyat, sí o sí, del respecte i de la responsabilitat. Tothom tenim llibertat per actuar, pensar i dir el que es vulgui, sens dubte. Torno a insistir, sempre que no afecti altres. Simplement perquè seria impossible diferenciar on acaba i comença la llibertat dels altres. Sortosament, tenim una ordenança penal que no permet la discriminació i corregeix aquells actes que han passat els límits que marca la llei. A més, tenim una Llei d’igualtat de tracte i no-discriminació aprovada que ben aviat serà reglamentada que també ho reforça. I és que les mesures acordades són exemplaritzants per a tota la societat. I és que ja no. Ja no està permès menysprear pel fet de ser dona, per estimar i/o per l’origen. I tal com va dir Judith Butler: “Qualsevol que sigui la llibertat per la qual lluitem, ha de ser una llibertat basada en la igualtat entre les persones”.