Llibre blanc

D’entrada, la iniciativa del ministeri de Cultura i Esports i la Secretaria d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana, en conveni de col·laboració amb la Fundació Julià Reig, em sembla plausible. La crisi que pateix el sector, agreujada per la pandèmia, demana reaccions immediates i projectes sòlids. Mai no se’ns havia convocat en ple per tal de fer aportacions que contribueixin a dibuixar les línies estratègiques d’actuació que l’elaboració d’un llibre blanc de la cultura (també inèdit al país) pot facilitar.
Això no obstant, el fòrum participatiu comporta un risc elevat de dispersió. Si no s’estableix un pla global en el qual no es vulgui acontentar tothom, l’atenció als agents culturals i a la ciutadania pot esdevenir un caos. Apareixeran opinions, idees i propostes compartides i divergents. Per tant, l’aposta per un model determinat de gestió hauria de recaure en les institucions pertinents, en conjunció d’esforços amb entitats, artistes, públic i empreses que el subscriguin sense caure en la particularitat i l’individualisme.
La manera com s’engega el procés és discutible. La diversitat d’elements i disciplines que hi conflueixen i, sobretot, el mètode triat, dificulten el debat i, potser (avui coneixerem les dades de diagnosi), un ampli consens. Les taules de treball sectorials (si en fossin realment) permetrien un diàleg fluid i directe, però els indicadors de la matriu DAFO, pensada per a contextos corporatius, són, al meu entendre, restrictius i excessivament generals. Segurament coincidirem força en la interpretació del mapa i no tant en els paràmetres d’intervenció en l’intricat territori artístic. I, encara que puguem penjar comentaris constructius al web, els nivells de concreció i d’intercanvi són insuficients.
Una altra pega que trobo és el plantejament de la qüestió en termes economicistes. El patrimoni tangible i immaterial ens resulta rendible com a bé essencial, sí. I pretendre avaluar la incidència de les polítiques culturals en l’economia andorrana (serà interessant veure com es fa aquest càlcul) redueix la riquesa del llegat pretèrit, el valor de l’activitat present i la cura del potencial de futur a meres especulacions comercials.
La creació de sinergies en un espai comunicatiu de reflexió representarà, n’estic convençut, una de les conseqüències positives d’aquesta acció preliminar. Els criteris de tots els participants permetran detectar millor debilitats, fortaleses, amenaces i oportunitats del sistema. Tanmateix, s’haurà de respondre, prioritzar, decidir i avançar. Seria una llàstima que, per manca de recursos materials i humans (que tant escassegen), acords programàtics o voluntat dels gestors, tot plegat es desés al calaix de les bones intencions postergades.
Espero que l’eina d’anàlisi i planificació serveixi per realitzar més plenament paraules com ara promoure, prestigiar i preservar. Els nostres creadors ho mereixen.