Llibre Blanc de la Cultura (I): els ‘xiringuitos’

Té raó la ministra Riva: potser arriba 10, 15 o 20 anys tard, però no ens posarem ara llepafils i del que es tracta és de mirar endavant. Així ho farem i per això ens permetrem modestament fer una primera aportació al Llibre Blanc de la Cultura que va arrencar ahir i que en un any hem de tenir sobre la taula. Els xiringuitos, sí. Que no en tenim, per aquí dalt? I tant que sí. En són una varietat a l’andorrana la bateria de premis que directament o indirectament patrocina el ministeri. Començant pels de la Fundació Ramon Llull, que ens costen oficialment 12.500 euros, que consisteixen bàsicament a ensabonar acadèmics de remotes universitats anglosaxones, centreeuropees o escandinaves que han tingut la (per a ell) lucrativa idea de dir-nos quina cosa meravellosa i excepcional són el català i els creadors que s’hi expressen, i que casualment s’entreguen divendres. Podríem continuar pel Carlemany i el Fiter i Rossell –entre els dos, 20.000 euros– i acabar amb el Pirene, que és una cosa més modesteta: 6.000 euros. Facin la prova: algun masoquista lector recorda per ventura el nom dels guanyadors de fa no ja cinc anys, sinó de l’última edició de qualsevol d’aquests premis? El títol de les novel·les guardonades? Té sentit, que el ministeri patrocini dos premis de novel·la, dos, i un de periodisme, quan la Nit Literària ja dota el Laurèdia? La veritat és que uns i altres només interessen als que els guanyen. I encara, perquè ni jo mateix recordava haver guanyat el Pirene. Així que sé del que parlo. En fi, que els 40.000 euros que sumen no són cap fortuna, però, no faria millor servei destinar-los –per exemple– a traduir al castellà, al francès i a l'anglès les obres dels nostres poetes i novel·listes?

Continuarà.