Llibres blancs i novel·les rosa

Quan  Babar,  el  petit  elefant  orfe  convertit  en  rei  no  sap  què  fer  sempre  té  un  remei  a  mà:  “Creem  una  comissió!”  I com actuarà aquesta comissió?  Doncs  creem  una  altra  comissió.  I  així  ad  infinitum. Ja  em  perdonarà  el  savi  (no  sempre)  i  amable  (no  tant)  lector,  però  començo  la  columneta perpetrant un plagi: aquesta  idea  no  és  meva,  me  l’explicava   una   bona   amiga   que  potser  ara  ja  no  ho  serà  tant    després    del    robatori.    Però   és   que   defineix   d’una   manera  tan  rodona,  tan  engreixada,    tan    perfecta,    el    funcionament de les adminis-tracions, que no cal anar més enllà. Centenars, ara, d’actors del món de la cultura han estat cridats a l’encomiable tasca de confegir un llibre blanc. Fantàstica  idea:  fer  un  diagnòstic,  posar-se  tots  d’acord,  crear  sinergies,  transversalitat, pluridisciplinarietat i tots aquests    vocables    inventats    per  inflar  el  no-res.  De  bones intencions està empedrat l’infern, i de dossiers, memoràndums, informes i actes de reunions  multilaterals  estan  empaperats els despatxos ministerials.  Ja  em  disculparan  l’escepticisme.  Fruit  de  l’edat  i la mala bava. És a dir, de l’experiència.  Recordaran  potser  la també encomiable Taula de la cultura, engegada pels socialdemòcrates? La de museus? L’agenda  perquè  els  programadors  es  posin  d’acord  per  no   trepitjar-se   dates   i   que   fa  que  el  2  de  gener  tots  s’hi  abraonin   a   reservar-ne   els   primers?  O,  fora  de  l’àmbit  cultural,  aquell  patracol  Andorra  2020  de  l’etapa  liberal.  Ai,  quin  riure!  Any  2020!  En  fi.  Sort,  i  que  el  llibre  blanc  no  sigui  una  nova  novel·leta  rosa.