En poc més d’una setmana començarà la Feria del Libro de Madrid, que comptarà per primera vegada amb presència andorrana oficial. Així, les editorials del país disposaran per primer cop d’un espai, finançat pel Govern d’Andorra, al bell mig d’un dels certàmens del món del llibre més importants de la península Ibèrica per durada, nombre de visitants i facturació global. Per llengua i per contingut, és cert que l’espai natural del llibre andorrà és l’àmbit catalanoparlant, i que fires com la del Llibre del Pirineu d’Organyà o la Setmana del Llibre en català són escenaris idonis per mostrar la producció del Principat. No oblidem, tanmateix, que per donar a conèixer un país, una cultura i una literatura les traduccions són, sense cap mena de dubte, una eina fonamental. D’altra banda, no podem oblidar que les editorials andorranes tenen en el mercat de l’Estat espanyol, el qual inclou el català, un dels seus mercats potencials de major creixement i que, per tant, la presència a Madrid obre la porta a noves xarxes de difusió del llibre andorrà. 
La presència andorrana a Madrid es va gestar fa cosa d’un any, quan Jan Arimany, de Trotalibros, va embarcar-se en l’aventura d’anar-hi pel seu compte a través d’una llibreria de la capital espanyola. L’èxit de la seva presència a la Feria i l’entusiasme davant les possibilitats d’obrir nous camins va animar l’Associació d’Editors a buscar la fórmula per col·laborar amb l’Administració andorrana a fi de ser-hi presents aquest 2023. Amb la intenció de portar-hi títols d’autors andorrans en català, evidentment, però també per comercialitzar-hi les obres traduïdes, que encara són poques però suficients per mostrar un estand prou curull de publicacions. I també els altres llibres d’autors forans publicats per editorials del país, que no són pocs i que demostren que es pot treballar també des del Pirineu temes no exclusivament locals.
La resposta positiva del Govern andorrà, que és d’agrair per l’interès a donar projecció internacional a les lletres andorranes, s’inscriu en una línia de col·laboració amb els editors que ve de lluny, i que ara ha estat fonamental com ho va ser en el seu moment amb la presència a la Setmana del Llibre en català a Barcelona. Un interès, val a dir-ho, que potser no existiria si el sector editorial no treballés conjuntament com ho fa actualment, sabent que el treball en equip suma més enllà de la línia de publicacions i de negoci de cada segell. Penso que aquesta reflexió valdria per a altres sectors de l’àmbit cultural que per ara no compten amb una entitat de professionals que els representi en conjunt.
I com es mesurarà, l’èxit a Madrid? Òbviament des de fora l’interès pot estar en les vendes, com si la facturació justifiqués de manera exclusiva l’esforç conjunt per ser presents a la Feria. Des de dins, però, penso que l’èxit sobretot es podrà valorar amb la xarxa que es pugui anar creant a Madrid: és a dir, coneixement de la literatura i de les editorials andorranes, establiment de punts de comercialització en llibreries, contactes futurs per a projectes (nous autors, edicions, presentacions, etc.). Potser menys tangible, sí, però sens dubte més important. 
Cal tenir clar, tanmateix, que l’obertura d’un camí com aquest no és cosa d’un dia, i que només el pas recurrent va fressant el viarany. És per això que, com a Barcelona, on enguany tindrem per segon any consecutiu un matí dedicat exclusivament a Andorra, cal picar molta pedra d’any en any per obtenir-ne resultats tangibles a mitjà termini. Per tant, ser-hi aquest any és el primer objectiu assolit, i el repte és tenir-hi presència continuada a partir d’ara. És evident, doncs, que un cop s’acabi la Feria 2023 caldrà començar a treballar en la del 2024, i no només en la presència física en si, també en les traduccions d’autors andorrans que cal que puguin ser llegits també en espanyol i (tant de bo) en moltes altres llengües. Som-hi cap a Madrid!