Els maniquins dels aparadors de roba seran hologrames, que aniran canviant molt sovint. Serà com a les pel·lícules que fan servir les creacions virtuals per portar-nos a escenaris immensos i batalles espectaculars o per donar vida a Darth Vader. Tot és mentida, sí, ho sabíem i ho podíem intuir de tant en tant, però ara amb la invasió/revolució absoluta de la Intel·ligència Artificial ens queden ben pocs elements per saber on hi ha creació humana i on hi ha la creació artificial.
Ja hi ha centenars de títols escrits per la Màquina i venuts a través del gran fantasma d’Amazon. Ja és possible traduir automàticament llibres, de no-ficció, perquè la literatura –la poesia sobretot– és la més humana de les creacions. Aprofitem Sant Jordi per comprar llibres escrits per humans com si el món s’acabés i envaïm les llibreries com les màquines ens volen envair el cervell.
Podem triar Shanghai-Andorra una novel·la a quatre mans, les del novel·lista històric Joan Peruga i les de l’inclassificable marcat per l’humor Txema Díaz-Torrent (Editorial Andorra). Una novel·la cosmopolita i exòtica que narra la vida d’Úrsula Simpson, que va viure a Shanghai, Nova Zelanda, al Caire durant la II Guerra Mundial i a l’Argentina, entre altres escenaris, va triomfar a Collins i després va triar Engordany per viure amb el pare i la filla. Una dona lliure i diferent en uns escenaris que acaben sent uns grans protagonistes d’aquesta història.
Cosmopolita també ho és La torre dels Russos (laBreu). Però que ningú esperi una novel·la lineal i ordenada sobre el rus Nicolas Popov, l’arquitecte Cèsar Martinell i el nord-americà Fiske Warren i la casa enmig d’un prat a Santa Coloma, perquè això és un David Gálvez. I un Gálvez és joc, joc amb la literatura, entre ficció i realitat, tot fragmentat, un experiment per fer explotar la llengua, per crear variacions sobre un text. Coses importants i coses trivials, tot junt. Més clàssic és Andreu Claret a París érem nosaltres (Columna) una novel·la inspirada en la biografia dels seus pares i centrada en l’exili a França i a Andorra.
Mentre la Màquina no ens colonitza també podem triar recerca històrica: Història de la Seu d’Urgell medieval, de Carles Gascon (Anem) i Andorra i la Guerra Civil Espanyola, de Pau Chica (Aloma), dos llibres sorgits del rigor en la recerca i la passió en la divulgació. La IA podrà fer recerca pacient als arxius històrics i treure conclusions? Podrà creuar dades digitalitzades des dels llocs més llunyans?
Ho podem preguntar aquest divendres a la taula rodona que ha organitzat la secció de Noves Tecnologies de la SAC, Els reptes de la IA avui a Andorra, que reunirà especialistes de la universitat, la banca, la filosofia i el periodisme. Després, envairem les llibreries i no deixarem respirar els seus responsables.
