Diari digital d'Andorra Bondia

Llibres, roses i gent




Sant Jordi ha tornat al carrer. Llibres, roses… i gent. Sobretot gent. Amb comptades i notables excepcions, les persones som éssers socials i, si en algun moment ho havíem menystingut, la pandèmia de Covid-19 ha vingut per recordar-nos el valor just de cada cosa. No és tant que ens agradin les terrasses dels bars plenes o les cues per tot, cues a les llibreries, cues a la peixateria o cues per entrar a Andorra, tant se val, com el contacte, l’intercanvi, el reconeixement en l’altre. Sant Jordi, més que cultural, que també, és una festa cívica, i això és el que vam veure divendres a les places i a les cantonades més cèntriques de les nostres estimades valls.
Ens vam retrobar, per fi, amb els coneguts i els saludats. Perquè, no ens enganyem, amb els amics més propers ja fa temps que hem reprès el contacte, físic o a través de les múltiples plataformes que ens permeten fer cerveses virtuals per videoconferència. És amb tots els altres, la segona xarxa, que no havíem tingut l’ocasió d’interactuar i ens adonem ara de com n’eren, d’importants. Amb aquests, igual com amb els altres, parlem de tot i de res, de torres de pisos de luxe i telefèrics, d’aeroports i connexions ferroviàries, de quin bo que fa, de quin any més horrible, de quines ganes de recuperar la llibertat i la tranquil·litat que teníem abans. Amb aquests també riem i discutim i ens indignem. Amb aquests també compartim angoixes i esperances.
És en jornades com la de Sant Jordi que sabem que formem part d’alguna cosa més gran que la mera suma d’individus, que som ciutadania a més de ciutadans. Hi ha poques festes que aconsegueixin el que aconsegueix Sant Jordi: satisfer-nos en el pla més íntim, especialment als que gaudim de remenar llibres, i alhora mobilitzar-nos com a col·lectiu. Els llibreters, pragmàtics com tots els bons comerciants, s’han oposat històricament a incloure el 23 d’abril en el calendari dels dies festius. Molts de nosaltres, de seguida que tenim festa, ens delim per canviar d’aires i fugim cap on sigui que puguem fugir. Una festa que no és una festa, en canvi, ens convida a passejar pels nostres carrers i a relacionar-nos amb veïns i exveïns, amb els consellers de Comú, amb els companys de la classe de ioga. I no, de dies com aquest no n’anem sobrats.
Potser és que Sant Jordi ha coincidit amb un moment en què la campanya de vacunació avança a bon ritme i això ens ha omplert d’optimisme. El cert és que aquest és el primer dia en molt de temps que s’ha assemblat a la nostra vida d’abans de la Covid-19. Diuen els experts que hem de ser pacients alguns mesos més, i ho serem, és clar. Uns nens van preguntar de quin color és el coronavirus. Si en busqueu imatges a internet, possiblement us sorprendran. Jo em quedo amb el verd, que és un dels colors que més s’ha utilitzat per representar-lo, el verd que és també el color del drac: un drac que, entre totes i tots, som a punt de vèncer.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte