Les autores de ‘Chronicles of the Unforeseen’ són una font d’humanitat.

M’agradaria explicar com va sorgir Chronicles of the Unforeseen (Cròniques de l’imprevist), el darrer llibre del Cercle d’Escriptors d’Andorra (Writer’s Circle of Andorra), i les lliçons de vida que he après en conèixer les altres set autores. Ha estat un autèntic plaer passar temps treballant amb aquestes dones, algunes de les persones més interessants que he conegut. 

A part del que han fet, és qui són, la voluntat que els crema a dins, el que fa que la majoria d’aquestes dones sigui especial. Agafeu Clare, per exemple, la fundadora del grup. Clare va navegar pels mars durant gairebé dues dècades amb el seu marit Edward, un arquitecte naval anglès, inspector marítim, mariner i autor. Les seves aventures van portar Clare d’Europa al Carib, passant per les Antilles i les Seychelles, on de vegades van ser empresonats o retinguts per soldats armats i exaltats. Això gairebé no va impressionar Clare ni la va fer considerar un estil de vida alternatiu i més sedentari. Quan finalment decideix deixar aquesta vida trepidant de trotamons, és perquè la serendipitat la va portar a Andorra. Però haureu de llegir una de les seves històries a Cròniques per conèixer-ne tota la història. 

Una altra de les escriptores, Jeanne, va ser la primera dona pilot d’helicòpter del Regne Unit. La Jeanne va donar la volta al món durant dos anys als anys 60, va viure en un Mini i dormir en una tenda de campanya. Una altra, Patricia, nascuda i criada a Austràlia, va escriure thrillers, però mai sobre la seva emocionant tasca de fundar una granja submarina de perles cultivades a Austràlia. Adrienne, pura classe, nascuda a Texas, és una arquitecta que més tard es va dedicar a la història de l’arquitectura i ara troba el plaer més gran en l’escriptura, quan no està viatjant. Alexandra Grebennikova, nascuda a Rússia i resident a Andorra des del 1997, és autora publicada en diferents idiomes, però també és corredora de maratons, traductora, poetessa, amb una rialla vibrant i contagiosa que parla volums de la seva passió inextingible per la vida. Valerie és criminòloga especialitzada en desviació femenina i té una de les imaginacions més vívides que mai he vist en funcionament. La poliglota Peony, amb un MBA de la Dartmouth College, es va convertir en una empresària d’èxit a Barcelona i va descobrir la necessitat d’escriure més recentment.

Podríeu pensar que em deixo impressionar fàcilment per la gent? No, realment. He viatjat a països fascinants als cinc continents durant els darrers trenta anys, com a periodista i empresari, i he entrevistant centenars de directors executius, ministres i presidents de països que estaven en les notícies per algun motiu important, però pocs d’aquests líders podrien rivalitzar en humanitat i enginy amb aquestes dones! 
Les coses es van tornar realment interessants fa uns mesos quan vam decidir publicar aquesta antologia de contes curts per commemorar el 30è aniversari del Cercle d’Escriptors d’Andorra. El resultat conté diverses joies que descriuen algunes de les aventures d’aquestes dones. Tots aquests relats, ja siguin viscuts de primera mà o inventats, tenen finals inesperats que haurien de fer-vos riure o almenys somriure.

L’últim llibre del Cercle?
Pensava deixar-vos amb un altre final inesperat, però no feliç, desafortunadament. Aquest podria ser ben bé l’últim llibre que mai publiqui el Cercle d’Escriptors d’Andorra. Per què? Perquè Clare Allcard, la seva fundadora i ànima, està perdent ràpidament la ememòria a curt termini. Aquesta dona remarcable em permet mencionar-ho, ja que ella mateixa en parla obertament als seus amics. I fins i tot en això, Clare és una pionera. Sempre ha tingut el coratge d’afrontar els reptes que la vida li ha llançat, de cara, sense parpellejar.
Ella assenyala que avui tenim por de parlar de la demència, quan hem avançat molt per parlar de la malaltia mental, un altre repte al qual sempre s’enfrontava amb un gran coratge.

“No calen eufemismes, això és una realitat per a milions de persones a mesura que envellim. Tenim por de dir la paraula morir o mort. Per a mi la mort és l’última gran aventura. Només quan morim descobrirem definitivament si hi ha alguna cosa més.  Avui tenim la mateixa por a la demència. Amb la demència et converteixes de manera imperceptible en una persona diferent. De manera frustrant, les teves capacitats característiques s’esvaeixen. Abans era una buscadora de solucions, m’agradava ajudar a resoldre els problemes dels amics. Ara jo mateixa m’he convertit en un problema per als meus amics. Avui, de vegades, no recordo on vaig ser fa una hora, o per què. És molt desorientador”.

Tenim molt a aprendre de la nostra gent gran. Els japonesos ho van entendre fa moltes dècades i mantenen els seus pares i avis a prop. Com he dit, tenim molt a aprendre d’ells i necessitem aprendre a escoltar de nou. 

Potser des que els meus avis van morir, fa molts anys, vaig reconèixer en Clare la sàvia, tan talentosa narradora, la meva estimada àvia Nana. Vaig trobar a faltar les delicioses galetes de xocolata de Nana, jugar a pilota amb ella al seu jardí i anar junts als partits del seu equip favorit, però el que em falta més que res, són les seves històries. I això és el que m’encanta quan envio un correu electrònic a Clare: com a resposta, rebo una de les seves històries daurades. Veig la seva memòria que s’esvaneix com una gran pèrdua per a tots nosaltres. 

Quants més adults o nens es creuarà en els pròxims anys, es beneficiarien, tant com jo ho vaig fer, escoltant una o unes quantes de les seves meravelloses històries a bord del seu vaixell de vela, Johanna, de 26 metres, o a terra? En el cas de Clare, em sento afortunat que sempre podrem recórrer als seus meravellosos llibres.

Què faríem sense llibres? Que vingui d’un autor parlar de la importància dels llibres, potser era massa previsible després de tot… 
Bon Sant Jordi dimarts que ve. El 23 d’abril és possiblement la data més important del meu calendari cada any, per culpa d’una altra dona extraordinària, però necessitaria tot un altre article per parlar-ne. Aquest any podré gaudir-ne en companyia de set extraordinàries dones de caràcter que es mereixen molt més que una rosa bonica i un bon llibre.

[Chronicles of the Unforeseen es presenta aquesta tada a la llibreria La Trenca, amb David Gálvez com a amfitrió i la presència de Clare Allcard, Jeanne Lodge, Alexandra, Valerie Rybarenko i jo mateix].