Lliçons del caos a la Seu

De les batalles campals que s’han succeït les últimes nits a la Seu, i que no semblen haver amoïnat gaire l’encara il·lustre senyor alcalde, ens quedem amb la de divendres a la plaça del Carme. En un dels sensacionals vídeos que van circular de l’enfrontament de dotzenes de xavals convertits en horda asiàtica amb un grapat de mossos pèssimament equipats assistim a un inici de càrrega ràpidament avortada. Mentre els seus compis retrocedeixen com xaiets al primer cop de porra, una noia es gira d’esquena com si la cosa no anés amb ella. Els mossos sembla que no la vegin, fins que un li regala un tímid però saludable porrasso. Encara deu estar fardant que la van atonyinar mentre es manifestava pacíficament i bla, bla, bla. No els sona, el gest d’aquesta noia? Una pista: i si li féssim aixecar els braços i li afegíssim un llacet groc a la solapa? És divertidíssim comprovar l’estupefacció de tants veïns que no se’n saben avenir, del que veuen sota els seus balcons. Què està passant a la Seu?, es demanen les ànimes belles. Fàcil: aquesta colla d’energúmens sense causa emulen el que des de fa anys veuen fer als seus pares. Són ells els que els han ensenyat que plantar cara a la policia és un gest legítim, per no dir èpic, independentment del motiu, i que una massa de centenars de persones empaitant una colla de polis no perd l’essencial condició de ciutadans pacífics que exerceixen lliurement el dret a la llibertat d’expressió. Per això un oportú cop de porra pot ser altament pedagògic. Algú li havia d’explicar a la noia de la plaça del Carme que quan arriba l’ARRO s’ha acabat el temps de dialogar. Com deia una veïna, si aquests niñatos són el futur, n’hi ha per pixar-s’hi. I l’alcalde, mentrestant, desaparegut.