Es torna a atansar el dia de Nadal. I Sant Esteve. I Cap d’Any. Tornen a florir, per totes les vies possibles, les famoses llistes. Revistes que publiquen els millors discs de l’any, associacions i institucions que trien els esportistes més destacats, articles que ens parlen dels famosos que hem perdut al llarg de l’any... Llistes de tot i sobre tot. Ja us avanço que a mi les llistes em solen agradar. No sé què hi ha de satisfactori en l’acte de crear-ne i d’anar-ne barrant ítems o, simplement, de llegir-ne de fetes per algú altre. La mateixa disposició estètica de la llista sobre el tros de paper sol tenir alguna cosa de màgica. Es poden llegir les llistes com si fossin poemes.

Imagino que algú de l’escola freudiana em trobaria algun antecedent que va fer que durant la infantesa acabés per relacionar les llistes amb algun aspecte d’allò que hem convingut a anomenar “felicitat”: que la mare solia deixar-nos-en quan se n’anava a treballar per indicar-nos un reguitzell de tasques a dur a terme o punts a considerar. Que realitzar les tasques i barrar-les ens feia íntimament feliços perquè fèiem contenta la mare. Que, ergo, la llista és una manera d’endreçar el món, de mirar de mantenir-lo sota un cert control.

També jo n’he escrit moltes al llarg de la vida. Les que més han proliferat són les de tasques a dur a terme: corregir tal examen / trucar al lampista / anar a comprar llet / imprimir aquell document / canviar la bombeta fosa del menjador. Res de l’altre món.

Fa poc vaig decidir que escriuria un llibre confegit exclusivament a còpia de llistes. Totes de diferent llargària i categoria. Una, per exemple, amb les experiències o sensacions més agradables que puc recordar. Una amb noms grupals: alguns tal com els fem anar normalment (un ramat de xais / un eixam d’abelles), alguns transmutats (una gernació de gèrmens / una multitud de solters / un merder de pardals / una exaltació d’aloses / una topada de rinoceronts / una troca d’anguiles / un congrés de porcs). Una altra amb els noms de dona que he estimat. Una altra amb sinònims de la paraula catxar. Encara en duc poques d’escrites, però no tinc cap dubte que un dia esdevindran un volum.

Un dels millors relats costumistes que he llegit mai (¿anticipació d’una pel·li de Guy Ritchie?) és una llista penjada en un racó d’un pub del sud de Londres amb el detall del personal indesitjable a qui es negava el dret d’admissió: El Jason / Adam el Sord / Miller / Keith el Manc / El butzo Paul / la reina vidriòlica / Aquell desgraciat borratxo pèl-roig que es diu Angus / L’idiota del quillo que havia estat a la presó / La meuca rossa aquella / El quillo alt de sempre amb ganes de brega /­­ ­El Gus i el seu col·lega Mark / Linda la Boja / El pervertit que només mira / Mike el Dos Jerseis...

En fi, tingueu bona eixida d’any: feu llistes, sigueu feliços i no erreu el bar!