Llistes parroquials: aritmètica electoral o projecte territorial?

Creiem en llistes parroquials amb contingut. Llistes parroquials amb projecte territorial. Les llistes parroquials son molt més que aritmètica electoral.

Per aquest motiu, treballem amb grups parroquials per elaborar programes d’interès territorial. Donem sentit al fet que el dia de les eleccions generals el votant disposa de dos vots: un vot nacional i un vol parroquial.

Estem formulant clars projectes territorials d’interès específic de cada parròquia i, sobretot, un clar projecte transversal per defensar els interessos generals del territori. Defensem un poder legislatiu on el territori tingui realment veu. Creiem que els interessos del territori estan per sobre dels interessos de partit. Volem revertir el pervers domini del partit per sobre de les institucions assolit per DA.

La Constitució atorga sàviament dos nivells de poder al territori. Per un costat, tenim als comuns com òrgans de representació i administració de les parròquies. Per un altre costat, les parròquies tenen una capacitat legislativa limitada, però la Constitució atorga poder legislatiu al territori disposant una doble representació: la nacional i la territorial amb un nombre igual de consellers de cada circumscripció parroquial.

Malauradament, la irrupció dels macropartits polítics ha distorsionat aquest delicat equilibri constitucional.

Agafem el cas de DA. Un partit que controla la majoria del Consell General, amb la majoria dels consellers territorials i que controla quasi tots els comuns. Amb la descarada interposició del partit entre les persones i les institucions, desapareixen els equilibris de poder de la Constitució. A un macropartit com DA, les persones de partit representen els interessos del partit. I, especialment, els de la seva cúpula que és qui decideix les llistes electorals, les llistes de càrrecs de confiança i les llistes de promocions dins l’administració.

De fet, DA guanya les eleccions visualitzant als dos consellers que s’obtenen a cada parròquia des de l’interès de partit de l’aritmètica electoral. Els consellers territorials no es perceben com a representants dels interessos territorials en els processos legislatius. Es perceben com una distorsió de les matemàtiques electorals on la força més votada s’emporta dos consellers. S’ha perdut totalment l’esperit constitucional dels mecanismes d’equilibri territorial.

És evident que la centralització del poder de quasi tots els òrgans constitucionals d’Andorra en mans d’un partit presidencialista com DA dilueix tots els mecanismes constitucionals de repartiment de poder i d’equilibris d’interessos. Tot es decideix a la taula de DA. El Consell General no pot continuar reduït a ser un ninot d’allò que es decideixi a la taula d’una pizzeria. Les institucions o els òrgans constitucionals esdevenen façanes buides de contingut que sols donen forma als interessos i decisions del macropartit, en el qual es centralitza tot el poder.

La centralització de poder sempre, sempre, esdevé tòxica. DA té tant poder en vena que està en una permanent borratxera d’Estat. Una toxicitat que ha portat al rècord històric de plets contra el Govern, de plets del Govern contra ciutadans mancats de carnet de DA, i al rècord d’impunitat per a la cúpula del partit.

Estem treballant per oferir clars projectes amb visió d’equilibri territorial, amb la voluntat sincera de ser un punt de trobada, obert a la participació i lideratge de tots els qui volem acabar clarament amb l’actual situació on els interessos del totpoderós partit DA fan desaparèixer els equilibris constitucionals i el necessari equilibri de poder entre les circumscripcions territorials i la nacional.

Diguem-ho clar. El dia de les eleccions els votants podran donar el seu vot nacional a la llista nacional que li ofereixi el millor programa nacional i tingui credibilitat. El mateix dia, els votants podran donar el seu vot parroquial a una llista amb un programa territorial clar i amb autonomia intel·lectual per defensar l’equilibri territorial al Consell General.