Llocs, cases i noms de cases de Canillo

Canillo, segons la llengua basca, el lloc de més amunt, va poblar-se més tard si ho comparem amb altres territoris de les Valls d’Andorra situats més al sud. Per alguns autors, el poblament d’Andorra es dugué a terme des del sud cap al nord.
Un dels primers llocs poblats fou probablement el lloc de Meritxell, que tot i trobar-se a l’obac, un dels casos estranys, esdevé un lloc estratègic en el pas entre Encamp i “el lloc de més amunt”. L’orografia manava. Abans de la construcció de la carretera a partir de l’any 1933, era el Camí Ral i únic accés per arribar a Canillo. Seguint el camí ens trobem el nucli de Prats. La zona de Prats ja es troba poblada durant l’època del Bronze (s.III aC), tal com es documenta en el jaciment trobat o pels gravats rupestres del Roc de les Bruixes. Aquesta zona fou una de les més poblades durant la baixa edat mitjana. També a la part més baixa es va establir un assentament a Sella, prop del Valira. La part solana d’on es troba avui el poble de Canillo fou una de les poblades amb més antiguitat: La Torra i el Pui, on es construí l’església parroquial. El poblament inicial de la parròquia de Canillo s’acabava a Caselles, el Vilar i les Moles. També hi havia alguna casa difícil de localitzar en llocs com el Quer, l’Angladella o la Font, tot i que aquest darrer topònim el situaria a l’antic camí de Canillo a Prats, prop de l’antiga plaça de Canillo. El document de Concòrdia del 1176 dona testimoni d’aquests poblaments que al segle XII s’estendrien a una seixantena de cases. Del document de Concòrdia no es poden deduir noms de cases, ja que només es registren els noms dels caps de casa, sovint sense procedència. Els noms de casa apareixeran més tard fruit de situacions diverses, però en molts casos els noms dels fundadors o caps de casa rellevants acabaren donant nom a la casa. En molts d’aquests nuclis s’acabà edificant una església: Santa Maria de Meritxell, Sant Miquel de Prats, Sant Martí de Sella, Sant Serni de Canillo i Sant Joan de Caselles.
A partir del segle XV comença una segona fase pel que fa al poblament de la Parròquia de Canillo que s’estendria cap a nord, el que avui es coneix com la Ribera i Soldeu.
Les primeres cases. A Meritxell s’hi podrien trobar com a mínim unes quatre cases: Cal Rossell, Cal Gabriel, Cal Veciat i Cal Ortell (després Punxenta). Les dues darreres desaparegudes. Casa Rossell rep el nom a partir del cognom Rossell, fundador de la casa. En un document del 1340 trobem a Canillo Rossell, de Meritxell. El Rossell de “més amunt”?
A Prats s’hi trobarien entre 7 i 10 cases: Cal Puigcernal, Cal Jan del Sastre, Cal Regí, Cal Vidal, Cal Bartreta, Cal Jaumina i Cal Salesart, les quatre darreres ja desaparegudes. El nom de la Casa Puigcernal vindria del fundador de la casa: Ponci Arnaldi. Cal Vidal de ben segur que s’anomena així per un Vidal, fundador.
A poc a poc s’aniria poblant la resta de la futura parròquia de Canillo.