El raonador del ciutadà té l’encert, un cop més, de posar el dit en la nafra parlant de problemes que per a altres instàncies semblen inexistents. El titular de la institució ha explicat que també a Andorra, com en territoris turístics veïns, es produeix un fenomen que, com a mínim, s’ha de qualificar de preocupant, com és la dificultat d’àmplies capes socials per accedir a un habitatge de lloguer. El fet és que alguns propietaris no tenen escrúpols i pressionen els llogaters davant del major guany que poden tenir si destinen l’habitatge a un ús turístic. A més hi ha molts pisos buits per conveniències econòmiques. La falta de pisos assequibles en relació amb els salaris segurament encara no és tan greu aquí com en altres indrets. A Eivissa, per posar un sol exemple, ja ni mestres ni metges, tot i ser professionals molt més ben remunerats que d’altres, es poden permetre el luxe de llogar un habitatge pels astronòmics preus. Malauradament, no veig que al país hi hagi ni tan sols un debat sobre aquesta qüestió, sinó que més aviat la majoria dels que s’atreveixen a parlar-ne ho fan més que res per negar l’evidència. No hi ha dubte, però, que tard o d’hora caldrà prendre mesures per corregir les distorsions negatives que hi pugui haver si el mercat per si sol no funciona correctament. Potser a més d’un se li ha de recordar una cosa tan simple com que perquè una economia com l’andorrana rutlli cal treballadors, i aquests han de viure en pisos dignes que puguin pagar amb una part raonable del sou. Una altra cosa és que un Govern que ha eliminat com a tal el departament d’habitatge estigui interessat a actuar a temps; potser després es veurà apressat a fer-ho.
