Tot i que dimarts DA lloava “el plantejament ampli” que el Govern fa del problema dels lloguers, la dura realitat és força més restringida. I si no que li diguin a una botiguera d’Encamp que des de primers d’any s’ha convertit en una mena d’Indiana Jones en busca del pis perdut, perquè li apugen un 40% el lloguer del seu habitatge. “No s’ha mogut res”, em comentava, i insistia “al desembre haurà de venir la policia a treure’m a la força a aquest pas”. I tot això en una setmana en què es presentava un completíssim Manual de bones pràctiques en les intervencions en l’edificació, que no són, remarcat a tort i a dret pel ministre d’Ordenament Territorial, d’obligat compliment, però que durant la mitja hora que va durar la presentació va repetir fins a la sacietat que fora bo observar-les perquè si no el ministeri no donaria l’ok final a les reformes. I això com es menja amb els plantejaments amplis de DA d’abaratir la normativa per posar al mercat pisos més assequibles? En què quedem? Per no esmentar que des de fa setmanes els periodistes d’aquest país ens hem convertit en uns generadors d’alarma social per informar sobre els casos d’augments desproporcionats de lloguers que, citant el president de l’AGIA, són “puntuals”. Potser tot plegat no són res més que les contradiccions del sistema capitalista, així ens agradava a una amiga i a mi qualificar aquesta mena de situacions, si més no paradoxals. Per cert, a Encamp hi ha dos blocs sencerets de pisos buits que deuen tenir algun tipus de problemàtica i per això no es lloguen i fa mal d’ulls veure com es deterioren.
