Els temps canvien que és una barbaritat. Ja ho deia Don Hilarión, un dels personatges de la sarsuela La verbena de la paloma, i ho constatem amb les llunes de mel. Per als nostres padrins, desplaçar-se de viatge de nuvis al monestir de Piedra, Castellar de N’Hug, Sant Miquel del Fai, Rupit o a Mallorca, amb un DC-2 d’Aviaco, era una odissea digna de Marco Polo o de Willy Fog. Els més agosarats arribaven a París després d’un periple perillós i agònic.
Ara, la consigna, a l’hora de triar destí, és clara: com més lluny, millor. Si vols anar a Londres, per exemple, sembles una parella del tardofranquisme estiuejant a Benidorm. Cal visitar llocs exòtics, de platges amb aigües cristal·lines i fer submarinisme o surf de rem. Encara que no t’ho puguis permetre. Ni el viatge, ni aguantar-te damunt la taula. Però si no pots veure la posta de sol des del teu bungalou a les Maldives, nedar entre taurons blancs o posar-te una camisa vermella com Magnum per ballar el hula a Hawai, no és una lluna de mel. Has de viatjar cap una destinació a una distància mínima de 20 hores amb avió i intentar deixar petjada. El nom de Silicon Valley, per exemple, va sorgir quan Alícia Sánchez Camacho va visitar San Francisco de lluna de mel i li van veure la cara. I la teva habitació ha de ser com la de Macaulay Culkin a Solo en casa 2, amb pètals de rosa, cistella de fruites exòtiques i unes tovalloles en forma de cigne. L’excusa dels nuvis per a aquest muntatge és que necessiten descansar i desconnectar, dos conceptes absolutament fascinants si es té en compte que cal anar a 15.000 quilòmetres de distància per recuperar-se d’una cerimònia.
Llàstima que només marxin una setmana o quinze dies perquè les aportacions econòmiques dels convidats no donen per més. Però encara és més terrible que tornin. Perquè amb ells ho fan les fotos amb un protagonista recurrent: el barnús. D’acord que les tovalloles dels hotels acostumen a tenir uns colors horribles (grocs fluorescent, blau elèctric i fins i tot caqui militar) però d’aquí a fer del barnús un vestit, hi ha tot un camí.
El barnús és el nus gordià, la pedra angular de la lluna de mel. Apareix a l’esmorzar, per anar al massatge, per entrar al recinte de balneoteràpia, i a la piscina desbordant amb vistes úniques i privilegiades sobre l’oceà. El barnús és el símbol, l’emblema del luxe, del refinament, i de la tercera producció dels mateixos guionistes d’Els preparatius del casament, El meravellós casament, que arriben amb El viatge de nuvis per Punta Cana. I sense cap compassió pels altres i ignorant que la sèrie de televisió Friends es va acabar perquè la resta de personatges es negaven a veure les fotos del viatge de nuvis de la Mònica i el Chandler.
Aquest estiu, però, ja han arribat els viatges de nuvi aventurers amb risc d’erupció volcànica, huracà o cop d’estat, segons diverses revistes com Vogue. Una opció fascinant però complicada per gent, com jo, que el més arriscat que he fet anant de viatge ha estat menjar-me un paquet de Mars del minibar sense pensar en el preu.
