Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Manel Gibert

Manel Gibert

Filòsof i escriptor

 

 

Lluna nova




Enguany la lluna nova coincideix amb el solstici d’estiu. L’horitzó de la seva albada sembla un mirall enfosquit que reflecteix tènuement el destí inexorable de satèl·lit. Ens sobrevola un arc finíssim al llarg dels dies llargs de l’any que no cessa, un fil que esdevindrà, mai errant, esfera rosa que eclipsarà la penombra de llum somorta i acariciarà l’última rosella, els pètals marcits de la margarida, l’espiga madura dels prats enrossits.

Moment atàvic de remoure femers, xollar llana i segar herbes mentre ella mira cap al crepuscle on, a la fi de cada cicle, minva lentament fins que es converteix en espectre del planeta que l’acull i empresona la seva òrbita el·líptica. Naixent ara. Magnificent en la conjunció astral en què, gràvida de pols estel·lar, esclati en el límit del declivi estival i, talment perla de nacre, rodoli entre pluges d’estels i preludis subtils de rerevera.

Encara que l’etern retorn sigui la seva llei, de tant en tant la Lluna es rebel·la. En el trànsit de les llunacions, en el periple monòton que el sol sembra als llimbs de l’hemisferi, s’alça blavíssima o bé s’enrogeix i s’ajeu, es transfigura en ocell de bons o mals auguris que plana sobre les ruïnes dels temples i els bastiments dels oracles. Es maquilla d’il·lusions que atenyen els núvols nocturns. Somriu alegre, deixa caure llàgrimes de desencís, atia vents sinistres... Cobreix el seu rostre amb la màscara tràgica d’un temps intempestiu.

D’altres vegades es vesteix de seda blanca i estén delicadament un vel translúcid sobre el cos despullat de la terra. Es fa confident de secrets en alcoves d’enamorats. Tenyeix de tendresa les teulades. Cau als terrats de les ciutats del somni. Remunta els ponts de ferro dels estuaris. Posa esteles poètiques a la mar. Baixa nedant pels rius eviterns. Dorm a les basses i pinta de plata la sorra humida de les platges sentimentals. Adora fulles perennes i troncs seculars. Aviva les notes agudes dels grills i les passions de les lluernes. Canvia els estats d’ànim de tots els paisatges i d’aquells que baden davant del misteri insondable que, malgrat les observacions dels astrònoms i les petjades d’astronautes i coets, perviu en la meravella de cràters, planes i serralades que són ulls, galtes i llavis nocturns.
Mentre la contemplem en la creixença dolça i tornem a una normalitat plena d’interrogants i averanys incerts, resseguim amb els dits dels esguards les fogueres de l’univers: els focs rituals d’aquest terròs perfumat de calor i les constel·lacions fredes de la llunyania. Invoquem llunes pretèrites, ocasos i promeses. I esperem que els bàrbars no ens envaeixin; que els astres que reverberen en la celístia ens abracin; que els déus ens siguin tan grats com els vermells, els sinoples i els atzurs, que les evocacions clares de tot allò que mai no hem perdut il·luminin els camins que sempre hem de guanyar a les fosques.

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte