L’oblit de la participació ciutadana

Des d’ahir fins dissabte que ve, les persones empadronades a la Seu d’Urgell i majors de 16 anys poden votar fins a un màxim de cinc propostes presentades pels ciutadans del municipi i culminar així el procés de pressupostos participatius que ha endegat l’Ajuntament. Des de la distància observo el procés amb enveja i com a exemple del que m’agradaria veure algun dia a Andorra. El que fa la corporació alturgellenca només és una ínfima part del que entenc que hauria de ser la participació ciutadana, però si més no és un primer pas perquè els ciutadans puguin dir-hi la seva i incidir en allò que es fa a la localitat on viuen. La participació ciutadana en la política ha d’anar molt més enllà del vot cada quatre anys i sembla que a les administracions públiques andorranes i els partits polítics no els interessa gens ni mica. És una autèntica llàstima perquè un país com Andorra, per les seves petites dimensions, tindria facilitat per organitzar processos participatius si hi hagués voluntat política. Tothom s’omple la boca de proximitat amb la ciutadania però ningú fa un gest polític perquè aquesta proximitat sigui real i efectiva. Els comuns en són un bon exemple i no acabo d’entendre com no hi ha cap corporació local que obri les portes als seus conciutadans. Crec en una construcció conjunta del país entre poder públic i ciutadà. Es tracta no només d’escoltar possibles propostes, sinó d’establir i transformar canals, organismes i mecanismes de participació que assegurin la coproducció de les polítiques públiques. Estem perdent una gran oportunitat.