Escoltava la setmana passada el ministre de Turisme i Comerç, Francesc Camp, fent un balanç molt positiu de l’espectacle Scalada Stelar d’aquest juliol del Cirque du Soleil, en què anunciava que enguany per cada euro invertit 8,9 han revertit en l’economia del país.

És cert que les dades estadístiques mostren que l’objectiu d’acollir 8 milions de turistes el 2017 és a tocar.

Si bé hi ha cada cop més turistes que arriben per la frontera del nord, no podem negar que la principal porta d’entrada al país és per la frontera del riu Runer.

Com molts la travesso almenys dos cops per setmana, però no va ser fins fa uns dies que em vaig fixar en el decorat de la primera rotonda d’entrada al país, o darrera rotonda de sortida, depèn de com es miri. Em vaig adonar que a més d’alguna estàtua d’animals de Naturlàndia hi ha una olivera! És a dir que a la porta d’entrada al país, i com a primera carta de visita per als milions de turistes i excursionistes que ens visiten, hi mostrem una olivera.

Encuriosida per aquesta originalitat, en arribar a casa em vaig dedicar a buscar en els llibres i documents sobre Andorra si mai en segles anteriors hem sigut un país d’oliveres. No he trobat res.

De fet, som un país de boscos amb diferents varietats de pins i d’avets i, com diuen Bonaventura Adellach i Ramon Ganyet al llibre Valls d’Andorra-geografia i diccionari geogràfic, publicat pel M.I. Consell General el 1977, “en les parts més meridionals..., essencialment a la parròquia de Sant Julià de Lòria”, s’hi poden trobar “alzines, boixeres, escobes i argelagues”.

No he trobat cap menció de les oliveres! Res, cap traça que indiqui que l’olivera sigui un arbre comú al Principat. El cert és que a les nostres Valls hi ha, a més de pins i avets, roures, avellaners, xops, salics, oms, noguers i cirerers bords.

Dit això, si el que es pretenia era ser original i sortir dels tòpics dels pins o dels avets com a targeta de presentació, s’hi hauria pogut plantar qualsevol altre arbre més emblemàtic per al país, penso jo!

És més, he sabut que l’olivera no és ni una espècie autòctona de les nostres regions veïnes, ja que en el temps dels ibers era desconeguda. Va ser introduïda pels grecs!

Som un país pirinenc amb una vessant mediterrània al sud, però al meu humil entendre el nostre ADN és la muntanya amb vegetació d’altitud que s’hi desenvolupa. M’agradaria, tot i que és una opinió molt personal, que els milions de turistes que ens visiten, ja sigui per inèrcia o mercès a les campanyes publicitàries o a les accions d’atracció dels professionals del turisme i del Govern, un cop entren al país veiessin el que realment som i podem oferir.