Déu té tres atributs o qualitats que el distingeixen o el caracteritzen: l’omnisciència, l’omnipresència i l’omnipotència.
Déu és omniscient perquè Déu ho sap tot. Posseeix una saviesa plena i perfecta. És la font del coneixement perquè és el creador de tot l’Univers, visible i invisible. Déu coneix els esdeveniments que han passat des del principi de la creació i els que passaran fins al final dels temps.
L’omnisciència vol dir, que Déu, no només veu les nostres obres, sinó que també arriba al nostre pensament i escorcolla el nostre cor: “Encara no tinc als llavis la paraula, que tu, Senyor, ja la veus pronunciada. M’estrenys a banda i banda, has posat damunt meu la teva mà” (Salms 139, 4-5).
El coneixement de Déu és infinit i simultani perquè a la seva omnisciència pot prestar la mateixa atenció a milions de persones que a un de sol de nosaltres. Aquests conceptes costa d’entendre’ls des de la nostra ment humana i limitada, però realment és així. L’omnisciència de Déu permet escoltar i atendre, simultàniament, totes les nostres peticions.
Déu ens coneix personalment a tots i cadascun de nosaltres, millor del que ens coneixem nosaltres mateixos. Ell ens veu tal com som, sense cap mena de filtre. Podem enganyar els altres, i enganyar-nos nosaltres mateixos, però amb Déu no podem fingir perquè Ell ho sap tot, fins i tot abans que esdevingui. No cau un sol cabell del nostre cap sense que Déu ho sàpiga.
No hi ha res gaire difícil per a un Déu omniscient, i això em dona una confiança total. Podem descansar segurs en Ell, sabent que amb Ell no ens falta res. Ens ha conegut i ens ha estimat des de tota l’eternitat. Sempre ha pensat en nosaltres.
Déu és omnipresent, perquè és sempre present i és a tot arreu. Per a Ell no hi ha ni espai ni temps. És a tot arreu i a la vegada, en tots els moments de la història, com en aquest precís instant.
Déu és present i atén de manera especial per a aquells que invoquen el seu nom, que intercedeixen per altres, que adoren Déu, que li demanen i que preguen ferventment per perdó. A més, sempre podem tornar a Déu, amb penediment i fe, sense ni tan sols haver de moure’ns. Déu és eternitat, és infinit.
L’omnipresència ens dona confiança perquè no estem mai sols. Déu està sempre amb tu i amb mi, amb tota la humanitat. És present a tots els racons del món i, especialment, forma part de nosaltres quan el rebem al sagrament de l’Eucaristia. 
Ningú no es pot amagar de Déu perquè Ell tot ho veu i Ell tot ho sent. Experimenta allò que nosaltres estem passant, i per això, ens entén i ens comprèn. Diu Sant Pius de Pietrelcina: “Dues coses que al món no t’abandonaran mai: l’ull de Déu que sempre et mira i el cor de la teva mare que sempre et segueix”.
L’omnipotència vol dir que Déu tot ho pot. És el totpoderós. Déu pot fer tot allò que vol fer d’acord amb la seva santa voluntat i naturalesa, malgrat que  Déu no pot fer qualsevol cosa que vagi en contra de la seva naturalesa: com ara la injustícia, la maldat o l’error.
No podem dubtar que per a Ell, qualsevol cosa és possible. Sempre està disposat a ajudar-nos, com un pare al seu fill, però sense privar-nos del do de la llibertat. “Jo soc l’Alfa i l’Omega, principi i fi, diu el Senyor, el que és i que era i que ha de venir, el Totpoderós” (Ap. 1, 8).
L’omnipotència de Déu va unida a la confiança en Déu i en la fe. Si sé que Déu tot ho pot i m’estima immensament, no dubtaré mai. Si res no és impossible per a Ell. Us aconsello que escolteu una preciosa cançó de la germana Glenda, sobre la confiança en Déu. La lletra diu així: “Per què tinc por si res no és impossible per a tu… Per què tinc dubtes si res és impossible per a tu… Per què tinc tristesa si res és impossible per a tu…”
L’omnisciència, l’omnipresència i l’omnipotència de Déu, són tres qualitats que defineixen la seva infinitud.