Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Alfred Llahí

Alfred Llahí

Periodista i escriptor

 

 

L’oncle ‘andorrà’ del Papa




En gairebé 1.500 anys d’història del bisbat d’Urgell, la meitat d’aquest temps, uns 750 anys, la figura del bisbe d’Urgell ha vingut ostentant, a banda de les funcions pròpies derivades del seu càrrec dins la jerarquia eclesial, el càrrec de cap d’Estat del Principat d’Andorra, honor compartit amb el president de la República Francesa. Si estudiem a fons l’episcopologi d’Urgell, trobem tres bisbes (Sant Just, Sant Ermengol i Sant Ot) que van arribar –als segles VI, XI i XII respectivament– a sants de l’Església catòlica en temps on encara els bisbes d’Urgell no eren Coprínceps d’Andorra. D’altres van arribar, en el cursus honorum de l’Església, a cardenals, i fins i tot, a ostentar càrrecs polítics civils com el de president de la Generalitat de Catalunya, entre altres. Però pocs poden gloriejar-se d’haver estat, a la vegada, Copríncep d’Andorra i oncle del Papa de Roma! I aquest és el cas del nostre protagonista d’avui: el Copríncep Roderic de Borja i Escrivà, un dels Borgia… Fou el segon de cinc germans i la seva cunyada, Isabel de Borja, era germana del Papa Calixt III (Alfons de Borja i Llançol), fill d’“un bon hom llaurador de Xàtiva” i el primer Papa de la història que parlava la nostra llengua nacional! Roderic de Borja era fill de Roderic Gil de Borja i Fenollet i de Sibil·la Escrivá i de Pròixita. Si per part del pare descendia d’una de les més il·lustres famílies del món, els Borgia, i de la noblesa més antiga del Rosselló i dels vescomtes de Narbona, els Fenollet; per part de la mare també era descendent directe d’aquell que oferí a Pere el Gran la corona de Sicília. Però el nostre bisbe Roderic ha estat l’únic Copríncep emparentat amb un Papa de Roma: Alexandre VI (Roderic de Llançol i de Borja, més conegut com a Roderic de Borja, signant amb el cognom matern des que el seu oncle, Calixt III, fou proclamat Papa de Roma). Alexandre VI fou elegit Papa el 1492, l’any que Cristòfor Colom descobria Amèrica. Els reis catòlics (el matrimoni dels quals va legalitzar com a Papa) li van enviar el primer or que van trobar a Amèrica, que ell va utilitzar per decorar el sostre de Santa Maria la Maggiore, on encara es poden apreciar una sèrie de llunetes amb el bou de l’escut d’armes dels Borja. Si bé va reprimir l’heretgia, va protegir universitats i va destacar pel seu mecenatge artístic (Raffaello Santi, Michelangelo Buonarroti i Bernardino di Betto, anomenat Pinturicchio), val a dir que va ser un Papa molt criticat. Només cal llegir el que d’ell deien els Mèdici de Florència (“Oh Dio, la Chiesa di Roma nelle mani dei catalani!”) o al seu Promenades dans Rome el mateix Stendhal (“a été sur la terre la moins imparfaite incarnation du diable”). No sabem si el seu oncle Roderic, el nostre Copríncep, era tan criticat com a bisbe d’Urgell, però el que sí que és cert, és el que deia Èsquil, el creador de la tragèdia grega i predecessor de Sòfocles i Eurípides: “qui no és envejat, no és digne de ser-ho”.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic