Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Robert Lizarte

Robert Lizarte

Divulgador històric i campaner

 

 

L’Oratori de la Mare de Déu




El primer dissabte de setembre se celebra a Encamp des del 1999 el dia de la Mare de Déu de l’Oratori, o de l’Oratori de les Bons. Antigament, quan la carretera no existia i s’havia de pujar a peu pel camí ral que encara existeix, l’Oratori era punt de trobada i repòs per a tots els que anaven i venien d’Encamp cap a França o a la inversa. Precisament era des d’aquest punt on començava el tram més dur i feixuc del camí, per la qual cosa a banda de descansar i menjar un mos, saludaven la Mare de Déu tot resant-li una salve. També des d’aquest mateix punt és des d’on s’albira per primera vegada el poble de Meritxell i el seu santuari.

Explica la llegenda que l’oratori el van construir tres encampadans fa un parell de segles, fruit d’una promesa que van fer a la Mare de Déu: un dia molt calorós d’agost mentre eren treballant als seus camps, va haver-hi una tempesta èpica que es va formar en un tres i no res i ningú la va veure venir. En un moment el dia solejat i calorós es va convertir en negra nit, amb ràfegues de vent endimoniades i llamps i trons eixordadors. No van tenir temps de refugiar-se, i, els tres, al ras, xops fins al moll de l’os i morts de por, imploraren devotament l’auxili a la Mare de Déu de Meritxell, fent la promesa que si els salvava li construirien un oratori en memòria i agraïment. Passats uns instants i tal com havia vingut, la tempesta va desaparèixer tornant a deixar pas al sol que brillava amb força. Dit i fet, els tres van tornar cap a les seves cases, on explicaren el succeït; les seves famílies els explicaren que també havien resat per ells i s’alegraren molt de tornar-los a veure amb vida, ja que segons deien mai havien vist una tempesta tan forta i destructora. En uns dies van triar la ubicació i mans a les mans, pedra sobre pedra, bastiren el petit oratori que podem veure avui en dia. Una senzilla construcció quadrangular de 2,5 metres per costat, rematada amb una volta de canó i una reixa de forja, on a dins s’exposa la Mare de Déu. 

El 1999 l’artista local Ramon Argilés rebé l’encàrrec del Comú de fer una majòlica (ja que la imatge original feia anys que era perduda) que representés la Mare de Déu de l’Oratori com a tal. L’artista va concebre la Verge com una noia jove que, en les seves dues mans, sosté un ram de grandalles que –a banda de ser la nostra flor nacional– creixen a la primavera als camps que té a la vora i, a l’altra, un nen Jesús que sosté en les seves mans una maqueta de l’antic Santuari de Meritxell. 

Avui en dia encara és un punt de trobada i de vida social. Molts padrins, sobretot de les Bons, porten els seus nets a berenar allà mentre li canvien els ciris que cremen pels seus familiars i li posen alguna floreta, tot ensenyant la tradició a les noves generacions. I sobretot el dissabte abans de Meritxell, on els veïns i parroquians es troben i li ofereixen flors, ciris i els cants dels seus goigs. De fet, si no hi hagués pandèmia hauríem tastat les delicioses coques amb xocolata que es fan en ocasió de la festa! A tall d’anècdota, aquest mateix oratori, el Santuari de Meritxell i l’Oratori de la Mare de Déu de l’Ecologia estan situats de tal manera que formen una mena de triangle isòsceles que vindria a protegir a la parròquia i als seus habitants.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic