Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Alfred Llahí

Alfred Llahí

Periodista i escriptor

 

 

L’orde de l’Hospital a Andorra




Tot i els seus gairebé mil anys d’història poc s’ha escrit sobre la relació entre Andorra i l’orde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també des del 1530 com a l’orde de l’Hospital o de Malta), un orde militar i religiós fundat l’any 1048 per uns mercaders napolitans d’Amalfi establerts a Jerusalem, on van fundar un hospital per ajudar els pelegrins que viatjaven a Terra Santa.

El símbol de l’orde és la coneguda creu blanca amb vuit puntes, que representen les vuit Benaurances, regles de vida del cristià, tot i que el símbol no va associar-se als cavallers de l’orde fins ben entrat el segle XVI.

Com molt bé deia el medievalista Prim Bertran i Roigé, la gent volia comprar d’alguna manera la felicitat celestial (“sicut aqua extinguit ignem, ita elemosina extinguit peccatum”, com que l’aigua extingeix el foc, així la caritat extingeix el pecat), per això els cristians feien ofrenes a l’orde de l’Hospital.

Alguns andorrans del segle XI també van contribuir a fer que l’orde es fes cada cop més gran i poderosa amb les seves donacions. Crida l’atenció veure que la parròquia de la Massana era la més procliu a fer-hi donacions, sobretot diners, però també alberg, blat, ordi, sègol, civada, carn, vi i fins i tot terres, com el massanenc Arnau de Tor, que donà la meitat de la seva terra als cavallers hospitalers.

Altres massanencs com ara Arnau Bort, Joan d’Escàs, Ramón Escolà i Berenguer Llorenç també donen diners i proporcionen alberg a càrrec seu. A Sispony, Pal i Arinsal també hi ha importants benefactors de l’orde, convertint la parròquia de la Massana en la primera del país pel que fa a donacions pro anima.

D’una manera més modesta, es referencien donacions a Ordino, Escaldes (Engordany i Engolasters), Andorra (Santa Coloma) i Encamp (Vila i Mosquera), on, a banda de benefactors com Arnau Madró de Vila, Ramón Bonadona, Calbó Gili, Ponç Roig, Bernat Solà, Guillem March i Ramón Gossel s’ha pogut documentar que Arnau Mir de Tost, el famós noble i militar, vescomte d’Àger i senyor de Llordà, conegut com El Cid de Lleida, cabdill indiscutible de l’expansió del Comtat d’Urgell per terres de la frontera sota dominació àrab, va rebre alberg a la parròquia encampadana!

A saber quina portava al cap amb aquesta visita... No oblidem que Arnau Mir, l’any 1064 i amb suport papal, liderà els exèrcits del Comtat d’Urgell en la primera croada de la història. Andorra fa mil anys, sense haver estat mai sota domini musulmà, va aportar el seu granet de sorra en la reconquesta de la Península Ibèrica. Ara, cinc-cents anys després, torna la islamització amb més força que mai. A veure si aquest cop aconseguirem restar també al marge o acabarem deixant instal·lar mesquites a casa...

Sigui com sigui els andorrans medievals feien el que recomanava Sant Agustí, “en les coses necessàries, la unitat; en les dubtoses, la llibertat; i a totes, la caritat”.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic