Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Hèctor Pérez Marín

Hèctor Pérez Marín

Docent

 

 

L’origen del minimalisme




Si penso en minimalisme i Andorra, em ve al cap el meu company d’escenari Landry Riba i el seu projecte personal, amb el qual ens demostra que en l’austeritat moltes vegades rau la bellesa. Ens convida a deixar de banda els grans estímuls de la societat post-modernista per dedicar-li atenció plena a allò subtil, calmant la ment i les emocions. Però el terme minimalista, d’on ve? Molta gent el vincula amb l’oriental, amb el zen, donat que la filosofia de base és la renúncia i l’acceptació, però això està lluny de la realitat. En aquest petit article, basant-me en una investigació que vaig fer al llarg dels meus estudis de màster, tractaré d’explicar des d’una perspectiva musical, estètica i filosòfica, d’on prové aquest gènere.

Per això, hem de retrocedir a la dècada d’or de la revolució industrial (1840-1850), una època on començava a despertar una societat capitalista i invidividualista. En aquests anys es va crear per contrapartida un altre tipus de mentalitat, dient que “el poder públic és simplement, el consell d’administració que regeix els interessos col·lectius de la clase burguesa” (Marx i Engels, 1848). Aquesta ideologia anticapitalista es va veure reflectida en el fet que el filòsof anglès, Henry David Thoreau es va retirar a viure a una petita cabanya en el bosc durant dos anys, deixant-nos les següents paraules:

Vaig anar als boscos perque volia viure deliberadament, enfrontar sol els fets essencials de la vida i veure si podia aprendre el que ella m’havia d’ensenyar. Vaig voler viure profundament i desfer-me de tot el que no fos vida… per no donar-me compte en morir, que no havia viscut (Thoreau, 1854).

Observem una renúncia voluntària del material com a mètode de rebel·lió, per escapar d’una afirmació com “exercir el poder corrompeix, sotmetre’s a ell degrada” (Bakunin). D’aquesta manera en ple romanticisme (preàmbul de l’avantguarda del segle XX), es consolida un pensament d’alliberament mitjançant l’austeritat a Europa.

Un cop entès l’origen filosòfic parlarem de l’etimològic. El filòsof d’art Richard Wollheim va pronunciar per primer cop el terme minimalista a la revista Art Magazine inspirat per unes pintures monocromàtiques d’Ad Reingart, però la veritat és que sense nom, el minimalisme a la música ja havia aparegut per primer cop  l’any anterior per part de Terry Riley i la seva obra In C. En aquesta podem escoltar un do greu a corxeres sense interrupció. Els materials utilitzats són 53 melodies de no més d’onze figures (sense comptar silencis), exceptuant la 35. L’altura de les notes correspon a la tonalitat de do major, sols hi ha un fa# i un si ba uns pocs motius. L’execució dels motius es dóna de manera aleatòria, amb un ritme molt marcat i regular, descobrint una polifonia amb certa riquesa en barrejar-los. Si comparem l’obra de Riley i la mentalitat anarco/socialista del segle XIX, trobem que a partir d’aquesta senzillesa podem trobar alguna cosa amb molta bellesa i amb molta abundància. D’altra banda, les notes do# i sib (que són fora de to) fan referència a la rebel·lia davant les normes establertes, donat que al títol es diu clarament la tonalitat de l’obra In C, que vol dir En do. Finalment, els elements s’interpreten de manera anàrquica... i aquí surt l’harmonia de manera espontània, fent referència al fet que l’ésser humà és bo per natura, gran principi de l’anarquisme.

A Riley el van seguir compositors dels Estats Units com Steve Reich, Phillip Glass o La Monte Thornton Young. Amb això entenem que el minimalisme musical, com a moviment, és d’origen americà. Ara bé, si en va néixer a Estats Units, com el vinculem amb el pensament filosòfic europeu? Doncs perquè l’arquitecte alemany Ludwig Mies van der Rohe, a causa de la  II Guerra Mundial va emigrar als Estats Units, i amb el seu lema Menys és més, o en anglès, com curiosament, un altre grup andorrà té nom, Less is More, va ser un arquitecte de molta influència al món de l’art als EUA.

Com a conclusió, confirmo que el minimalisme té com a base filosòfica no un pensament oriental, sinó un pensament anarcosocialista originat per reacció a la revolució industrial, de manera que la propera vegada que algú vulgui decorar el seu pis amb estil minimalista, no ha de mirar només l’austeritat d’objectes, sinó també reciclar i comprar-ho tot de segona mà.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte