L'originalitat del discurs de Cap d'Any

Benvolguts conciutadans! Doncs, no! Antoni Martí ha iniciat el discurs de Cap d’Any de manera diferent, amb una frase tan atractiva com “Fa 30 anys aquestes instal·lacions van passar a formar part del patrimoni de l’Estat andorrà”. M’adormo! Reconec que poca originalitat s’hi pot posar en aquests guions tan estudiats en què s’aprofita per fer balanç del que s’ha realitzat i es fa un llistat del que es vol aconseguir durant l’any que comença. S’hi utilitzen frases molt generals i buides de contingut, sense res de nou, i els periodistes ens les hem d’enginyar per treure un titular. És una redacció molt quadrada i, per això, reconec que l’equip humà que assessora Martí, que sé són uns bons professionals, han fet un gran esforç per assolir l’impossible: que sigui original. El 2011 veure Martí en un pupitre d’una escola va ser trencador, com també ho va ser el 2012, a la cuina d’un restaurant. L’originalitat va anar adormint-se des del 2013 fins al 2015, quan el cap de Govern no va sortir de l’edifici administratiu, primer, als passadissos de la tercera planta, al seu despatx i, després, al departament de tràmits. El 2016 va tornar a sortir fora, a la Farga de Moles, i aquest any ho ha fet des de FEDA. El canvi d’escenari, però, ha anat perdent interès. L’estructura ha estat la mateixa: justificar el lloc on es fa per trobar un símbol d’evolució i dir que Andorra s’adapta als canvis. Potser l’escenari ha estat l’únic element original dels discursos de Martí, però el guió... què volen que els digui. Almenys Jaume Bartumeu va tenir el detall de començar-lo afegint el femení als conciutadans. Molts cops buscant l’originalitat es perd tenir cura del llenguatge.