“Los niños tienen pene. Las niñas tienen vulva. Que no te engañen. Si naces hombre, eres hombre. Si eres mujer, seguirás siéndolo. Que no te engañen.” Aquest era l’eslògan del grup catòlic espanyol Hazte Oír, escrit en un autobús de color ben cridaner per no passar desapercebut.

És un tema prou delicat per tractar-lo amb frivolitat i sense respecte. Així que el lector em perdonarà si en aquestes ratlles no ho aconsegueixo. En qüestió d’opinions, com en els colors, res no està escrit.

En tot cas, les reaccions no s’han fet esperar i n’hi ha hagut de tota mena. Però la majoria, o almenys aquelles que s’han fet sentir, giren entorn del rebuig més absolut d’aquesta màxima. És cert que aquest rebuig públic resulta més fàcil avui, en un moment en què la majoria de governs es doten de ministeris d’igualtat que vetllen per les llibertats inalienables de les persones. Per això potser la majoria de reaccions han estat en aquesta direcció.

Els arguments que dona aquella organització catòlica em recorden aquells grans missatges extrets dels llibres sagrats que, si no els respectes, et converteixes en una espècie d’ésser humà indigne, només perquè penses o simplement et sents diferent de la norma, una norma dictada per una tradició judeocristiana que directament o indirectament hem viscut des de petits. Fins i tot el nostre calendari forma part d’aquesta tradició.

Els arguments, deia, apel·len al respecte de les persones de comportament “recte”, “normal”, “conforme” a un imaginari col·lectiu que les diferents confessions religioses es van ocupar de fer arrelar al llarg dels anys. Ho puc arribar a entendre, sense compartir-ho, fent un difícil exercici d’empatia amb els qui se senten ofesos o ultratjats per aquells qui no se senten allò que van néixer. Entenc que les seves conviccions religioses predominin a l’hora de manifestar la seva opinió. El que no entenc és per què apel·len al respecte i a les llibertats. Qui els està faltant al respecte per sentir, per ser, per viure la seva pròpia vida en harmonia amb els seus sentiments i amb allò que senten? I jo em demano... I ells? Ells no estan faltant al respecte i a la llibertat dels transsexuals? Per què els uns han ser respectuosos i els altres no? Però Déu no deia que les persones som totes iguals als seus ulls i que en el moment de retre comptes amb ell ens tractarà a tots iguals, com a fills seus?

Qui són aquells de Hazte Oír per parlar en nom de Déu i inventar-nos lleis i normes que van contra les llibertats d’expressió, de pensament i de vida dels altres? Només són víctimes de les seves pròpies pors, por a allò que és diferent. Qui són ells per jutjar si una família ho és realment segons la forma que tingui?

En altres temps, ja es feien coses en nom de Déu; de fet, sovint es matava en nom de Déu. Però ja estem molt lluny d’aquells episodis. Avui en dia, el món no pot ser intransigent i intolerant en nom de Déu. Suposo que a ell, això, tampoc li deu agradar.

Però deixem el cel i l’infern i parlem només com a individus que som. De veritat que pot molestar a algú que una persona que neix amb un sexe físic determinat no s’hi senti identificada perquè el cap li diu una altra cosa? De veritat que hi ha persones que es pensen que això és per vici? No hauria d’estar més molesta encara aquesta persona a qui li ha tocat viure una vida amb un cos que no li pertoca? Si et molesta o t’ofèn això, deu ser que tens una vida molt plàcida i sense cap problema important. I jo me n’alegro. Però gaudeix de la vida i deixa que cadascú visqui la seva com vulgui.

Com deia més amunt, es tracta d’un tema delicat i pot ser que m’hagi mancat una mica de tacte al tractar-lo. Però tot és més senzill, n’estic convençut. Tothom hauria de viure la vida que vol sense fer mal a ningú, això sí. Tothom hauria d’alegrar-se de les coses bones dels altres i compadir-se si algú s’ho està passant malament. I el que tinc molt clar és que aquesta és una vida terrenal i hem de viure-la com a tal. Si algú no hi està a gust, s’ha de respectar i no s’ha d’intentar trobar excuses de caràcter religiós.

Un altre missatge circula per les xarxes: “Que ningú t’imposi res. Viu com vulguis. Si neixes persona, tens dret a ser lliure. Que no t’enganyin.” Jo, personalment, em quedo amb aquest altre eslògan.