Sovint s’aborda la presència d’animals salvatges des de l’eventual perill per a les persones o la ramaderia i mai des de l’oportunitat que podria suposar per al país la diversificació de l’oferta turística, amb l’arribada de visitants atrets per la possibilitat de poder veure animals molt preuats en altres latituds. És el cas de l’os, un animal que va ser reintroduït ja fa anys al conjunt del Pirineu i que en comptades ocasions travessa la frontera amb Catalunya i s’atreveix amb les valls d’Andorra. Una presència que acostuma a ser passatgera, doncs l’animal detecta la massificació d’éssers humans i de seguida busca altres indrets més tranquils.
Evidentment, l’oferta turística actual d’Andorra res té a veure amb destinacions com ara Astúries o el Pallars, per posar dos exemples propers. El llop també comença a tenir presència a prop de les nostres muntanyes, després de dècades d’absència. Potser les autoritats andorranes haurien de pensar amb menys miradors o ponts tibetans, i amb més zones habilitades perquè aquests mamífers trobessin escalf i, de passada, sobretot a la tardor i a la primavera, vingués a Andorra un turisme atret per aquesta proposta.
S’ha fet a altres llocs i ha funcionat. A Andorra no seria fàcil, ja que requereix un canvi de mentalitat i la consegüent modificació del model turístic, afegint una alternativa que la societat, normalment reticent, hauria de validar. Sorteny o la vall del Madriu, com apunta el cap de banders en l’entrevista d’avui al BonDia, serien dues candidates. Però res serà d’un dia per l’altre, ja que caldrà una reflexió transversal.
