Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de AGrebennikova

Alexandra Grebennikova

Escriptora

 

 

L’últim soviètic

L’últim soviètic




El començament dels anys noranta del segle passat em va agafar fent un treball sobre el Comecon. No confondre amb el Comicon, i res a veure amb còmics. Era el pla Marshall soviètic, ideat l’any 1949, un marc de col·laboració econòmica entre la Unió Soviètica i les democràcies populars, també conegut com a CAEM o Consell d’Assistència Econòmica Mútua. 
Corrien uns temps anteriors a la immediatesa de la informació, i per escriure els treballs del col·le havies de llegir llibres en paper. Habitualment eren escrits en el teu país i en el teu idioma, així que d’opinions contrastades d’especialistes internacionals, poca cosa. 
El treball anava bé. Els estudis de referència profetitzaven un futur llarg i pròsper al Comecon. Fins al moment, quan van començar a sortir a la premsa els articles sobre la seva imminent dissolució. La realitat es va riure dels experts, i jo estava desconsolada. El Comecon formava part del meu univers. Unia 450 milions de persones a deu països i tres continents; administrava la seva integració econòmica. I tot se’n va anar en orris. Començava una època nova, desconeguda. En part, però, continuàvem funcionant segons l’agenda prevista.
El 19 de maig del 1991, qui avui és l’astronauta més famós de Rússia (a part del primer astronauta del món, Iurii Gagarin), Serguei Krikaliov, es va enlairar des de la república soviètica de Kazakhstan per anar a l’estació espacial Mir. Tenia 33 anys, estava al començament d’una carrera brillant. Acabava de néixer la seva filla Olga, a qui tornaria a veure al cap de 310 dies a l’espai obert. 
El mes de desembre del 1991, Kazakhstan es va declarar independent i Rússia no va poder pagar el preu que se li demanava pel retorn del cosmonauta. Krikaliov va romandre a la Mir fins al 25 de març del 1992. La premsa internacional deia que l’havien “oblidat” a l’espai, cosa que no era estrictament certa, ja que estava portant a terme passeigs espacials, experiments i diverses tasques de manteniment. En un bucle d’esquemes de col·laboració, el seu vol de retorn finalment va ser finançat per Alemanya, quasi mig any més tard de l’inicialment planificat. A la màniga duia la bandera d’un Estat ja inexistent, i el seu sou de cosmonauta enginyer professional, segons el canvi oficial, ara equivalia a uns 10 dòlars mensuals. 
Avui Serguei Krikaliov és el director executiu dels programes pilotats a l’espai obert de l’agència espacial russa Glavkosmos. Els seus companys el caracteritzen com a gran professional sempre preparat per oferir un punt de vista alternatiu, un dels astronautes més extraordinaris del segle.  A les entrevistes que dona com a representant de l’agència parla de projectes ambiciosos, com ara la construcció de la base lunar prevista l’any 2030. Admiro la trajectòria de “l’últim soviètic”: l’any 1991, a tots, en un cert sentit, ens van oblidar en òrbita. Xapó a aquells qui s’han pogut refer i han excel·lit en el treball dels seus somnis.

 

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte