El darrer treball discogràfic de Rosalía, Lux, m'ha impressionat, no només pel virtuosisme musical de l'artista, sinó també per l'espiritualitat de les cançons, barreja de música i mística.

La mística es pot definir com l'activitat espiritual que aspira a la unió de l'ànima amb Déu, a través de diversos mitjans: ascetisme, devoció, amor i contemplació. És un viatge espiritual que té diferents etapes: La primera és la purificació, una catarsi o neteja interior; la segona és la contemplació, la consciència orant i silenciosa de Déu; i la tercera és la unió mística i espiritual amb Déu. 

La relació entre música i mística és causada pel fet de ser la música l'art més espiritual i immaterial que existeix que predisposa a la contemplació. La música mística eleva l'ànima i propicia que les persones que l'escolten o que canten se sentin especialment unides a Déu. "La música és la mediadora entre el món espiritual i el dels sentits" (Beethoven).

Rosalía, Lux, és un viatge de recerca cap a Déu que passa per les tres etapes de la mística: de la despulla de les coses terrenals, a cançons com Relíquia; a la recerca i a la unió amb Ell a Magnolia, on descrius, com en un rèquiem de la teva mort, que Ell descendeix, tu ascendeixes i us trobeu al mig. És la unió amb l'Estimat, que recorda el poema de santa Teresa de Jesús: "Ya toda me entregué y di, y de tal suerte he trocado, que es mi Amado para mí, y yo soy para mi Amado".

Lux és un disc de buidament. Expresses: "Ya no quiero perlas ni caviar/ Tu amor será mi capital/ Y qué más da si te tengo a ti/ No necesito nada más" (Sauvignon Blanc). Declares que la sensació de buit pot tenir una arrel espiritual, ja que aquest espai és l'espai de Déu, l'espai de la divinitat i que és un lloc que només Ell pot omplir.

Rosalía, Lux respon a una necessitat vital. Has fet un viatge introspectiu a la recerca de Déu. La teva obra és un trànsit entre quelcom terrenal i espiritual, un viatge místic, fusió d'art i espiritualitat, una declaració d'amor a Déu: "Sei l'uragano piú bello/ Che io abbia mai visto/ Il migliore dei dolmen/ Si alzerebbe per te" (Mio Cristo Piange Diamanti).

L'espiritualitat és una recerca incessant de l'ésser humà, i Rosalia, la teva set de Déu pot servir perquè moltes persones es preguntin quines són les figures femenines en què t'has inspirat: les dones valentes, sensibles que cadascuna en el seu temps, espai i cultura; cadascuna en el seu estil propi, van anar a trobar Déu. Santes, entre d'altres: Teresa de Jesús, doctora de l'església i fundadora de l'Orde de les Carmelites Descalces; Joana d'arc, guerrera i heroïna, que va morir màrtir; Hildegarda de Bingen, monja benedictina, música i mística, doctora de l'església; Ràbia al-Adawiyya, mística sufí i “la meva admirada” Simone Weil, filòsofa, activista política i mística, la vida de la qual va ser un clar exemple d'empatia i compassió cap al patiment humà.

Diu Sant Agustí que qui canta resa dues vegades i Lux és una oda d'amor a Déu. Cantes en tretze llengües, com la torre de Babel, i incorpores símbols de tradicions orientals perquè l'Església és universal i no entén de fronteres, ni d'idiomes; perquè hi ha un sol Déu i és el Déu de tots.

Rosalía, aquest disc ens ha calat tant perquè destil·la misticisme i autenticitat. Has declarat en alguns mitjans que consideres la música com la teva missió, i és veritat, es nota que t'hi entregues, com l'ànima es lliura a Déu. La teva valentia pot propiciar un augment de l’espiritualitat, a través de la lletra de les teves cançons, del seu lirisme i misticisme; i que més gent conegui la veritat i realitat de Déu, que és l’Amor absolut.

Com diu el papa Benet XVI: "L'art quan es confronta amb els grans interrogants de l'existència pot assumir un valor religiós i transformar-se en un camí de reflexió interior i espiritualitat".