17 de juliol del 1997. Uns grans magatzems de la capital presenten el canvi d’imatge de la marca i ho celebren amb tota mena de luxes. Francesca Vigatà fou l’heroïna que retratà el moment a la revista Informacions, que no es va perdre detall del sarau. Bé, de fet el desplegament informatiu fou impressionant, i és que no cada dia tenien l’oportunitat de veure passejar tots els representants del paper cuixé espanyol a un mateix centre comercial. 
La comitiva va arribar cap a les set de la tarda i com qui no vol la cosa va barrejar-se entre els clients que remenaven les ofertes, que van quedar-se astorats davant la seva presència. Però més atònita es queda servidora en veure les imatges de tan il·lustres personatges signant autògrafs com si fossin estrelles de Hollywood. Que no és per desmerèixer, no pensin malament, però de la colla present se'n salvaven ben pocs. Així doncs, els reis dels micròfons i dels bolígrafs van ser el pare Apel·les i Aramís Fuster. I poca conya, perquè als anys noranta del segle passat eren dos dels personatges més sol·licitats per programes televisius de dubtosa qualitat com ara Crónicas Marcianas, un late show de la cadena Telecinco. I marciana del tot em va semblar a mi la vident catalana, un dia que passejant per la Diagonal de Barcelona, vaig veure una senyora mida minion, seca com un pal, amb un perrucot afro vermell dirigint-se al Corte Inglés. Evidentment ella només posava els peus en llocs distingits com els nostres magatzems. I què dir del pare Apel·les... un personatge que no va deixar cap plató televisiu sense visitar, fotent a caldo a tot aquell que se li creuava. Actualment, però,  s’ha redimit dels seus anys més salvatges i només es deixa veure en actes tan solemnes com el funeral del Papa Francesc.
Tampoc podia faltar la gran cantant brasilera Regina do Santos, famosa per versionar cançons tan populars com La Lambada, molt de moda en aquella època. Segons Vigatà va adquirir un bon nombre de productes cosmètics per conservar la seva imatge impol·luta de gran vedet. I continuem amb la desfilada de glòries del moment amb Pitito. Que qui fou Pitito? Doncs no ho sé ni jo. Les meves investigacions, gairebé dignes de formar part de les pàgines centrals del diari El Mundo de Pedro J., el tal Pitito fou un aristòcrata, que no coneixia pràcticament ningú, però que de cop i volta va aconseguir fer-se amic de tots els famosos del país. El millor de tot, el seu nom real: Eduardo José Federico Francisco María de Constantinopla Gamir y Pavessio de Molina-Martell Vargas y Fernández de Córdoba de Carbajal, i el fet que tenia un zoològic propi a casa seva. A què es dedicava era tot un misteri que va endur-se amb ell a la tomba.
El punt de dignitat de l’esdeveniment el posaren la cantant i actriu catalana Núria Feliu i la vedet Norma Duval. El punt de no sé pas què faig aquí, i a totes les fotografies poso cara d’interessant, per no dir quelcom més gros, el posà l’actriu Eva Cobo. I de la Rociíto, ja si de cas, en parlem un altre dia.