La mare necessita un frigorífic nou. En parlem mentre cuinem. Al dia següent, l’app del seu banc li dona la benvinguda amb una promoció del tipus “tot són avantatges” limitada a pocs dies per adquirir a un preu inigualable una varietat d’electrodomèstics. Està a un clic de resoldre el problema. A un clic només. Em consulta. Més enllà que ara ella es vol sumar a la paranoia col·lectiva que el mòbil ens escolta, les maneres urgents, compulsives i automatitzades em posen en estat de prevenció. Comprar s’ha convertit en una mena d’esport de risc. De risc moral, afegeixo sense saber que el concepte existeix.
El risc moral és un incentiu pervers o comportament oportunista on algú pren decisions arriscades perquè sap que un altre assumirà la càrrega de les pèrdues potencials. Es produeix en circumstàncies d’informació asimètrica (en una transacció o negociació una de les parts té més o millor informació que l'altra), així que qui pren les decisions no corre cap risc si les coses surten malament.
El premi Nobel d'economia George A. Akerlof ho va analitzar en el seu treball sobre els mercats imperfectes centrat en la compravenda de cotxes de segona mà. En el sector, el venedor acostuma a saber més sobre l'estat del vehicle que el comprador, cosa que pot fer que es venguin cotxes de pitjor qualitat o que els potencials compradors desconfiïn i no completin la transacció.
D’ençà uns anys, l’experiència de compra se m’ha tornat indesxifrable, pertorbadora, delirant i, sobretot, incòmoda. Una mica com la realitat –o la percepció que es pot tenir d’ella– en un món d’informació asimètrica. Hi ha qui viu la realitat amb una lucidesa inqüestionable, que no troba cap distorsió en els seus raonaments i percepcions, i menysprea tothom que planteja escenaris alternatius. Realisme ingenu anomenen els psicòlegs a aquest fenomen: una tendència de les persones a acceptar la realitat tal com la perceben sense ser conscients de les limitacions o biaixos en la seva percepció. És a dir, les persones assumeixen que la seva visió del món és completa i objectiva, quan en realitat està distorsionada per les seves creences, experiències o –com mostra Akerlof– per la manca d'informació.
Ens trobem davant l’evidència que tant la percepció i la informació influeixen en les nostres decisions de consum. L’asimetria d'informació ens empeny a prendre decisions de compra incompletament racionals, i el realisme ingenu ens encega fins a subestimar els riscos o les conseqüències d'aquestes decisions. L’equació perfecta per a les compres compulsives. Per a les compres incòmodes.
Acceptem que la mare necessita un frigorífic nou i que el mòbil ens escolta. També que abans de valorar-la, haurem de trobar i llegir la lletra petita de l’oferta del banc. O, per què no? Simplement descartar-la. Davant la immediatesa del clic, la memòria de les males distorsionades desinformades decisions.
