Andorra és un dels països amb més vehicles per habitant! Es podria dir que hi ha més vehicles que andorrans i si a això li sumem els turistes que ens visiten durant l’any, ja tenim la congestió perfecta. El transport individual predomina per sobre de tot, ja que si en un vehicle només hi viatja una persona, l'ocupació de l’entorn viari és del tot ineficient i a escala geogràfica també, perquè el país no està fet per albergar-hi tants vehicles i tanta contaminació. L’aire que respirem a Andorra és dels més purs i ens ho estem carregant, i si de retruc cada vegada som més habitants, pitjor ho tenim. El bebè que plora al costat de les torres quasi bessones d’Escaldes així ho viu! Si volem cuidar l’entorn en el qual vivim hem de ser responsables i alguns comuns ja disposen d’un bus a la demanda que arriba on el bus normal no pot! L’uclic és una bona iniciativa per no agafar el cotxe i contaminar menys. La bicicleta elèctrica no contamina i ja no tindrem excusa per dir que “el meu carrer fa massa pujada” o el que sigui. Últimament també he vist molts patinets elèctrics, que també ho són d’ecològics, així que es podria destinar un carril als mateixos i tenir sentit comú per respectar-los. Andorra creix i no només hi ha d’haver lloc per als turismes, sinó per altres tipus de mitjans més sostenibles. D’opcions en tenim, però estem molt ben acostumats!
El món de la construcció viu un dels seus millors moments i amb tantes obres a la via pública moltes parades d’autobús escolar queden cancel·lades i és deure dels pares dur els fills a l’escola, la qual cosa suposa una molèstia per als progenitors i més cues a primeres hores del matí. Crec que falta un pla estratègic de mobilitat per preservar l’entorn en el qual vivim i també falta incentivar la població per agafar més el transport públic –i no remuguem perquè és gratuït!– Tardarem més a arribar, però potser aprofitant el viatge aconseguim fer tasques que conduint no podríem, com ara aprendre un idioma, meditar, escoltar música o el que consideris. 
Passem molts minuts al volant i aquest fet fa que s’estableixi una relació íntima amb el nostre vehicle. No és broma, Haruki Murakami ja en parla en un dels seus llibres i quan ho vaig llegir em vaig quedar meravellada. Amb el nostre cotxe tenim un vincle especial i no només el tenen els amants del motor, ja que es tracta d’un espai segur i d’un receptacle de records. Cadascú li atribuirà la condició que mereixi, però per a mi conduir també és un acte meditatiu, penso moltes coses quan em centro en la carretera, i és que al cotxe tens el control, et sents poderós i tot i ser un acte rutinari, sempre és diferent. Quan agafes el clipol, el xerpa, el taxi o l’autobús diposites la confiança en el conductor o en tu mateix si condueixes el teu automòbil i aquesta reflexió sembla una parida, però parlem de confiança i control, diposites la teva vida (sense pensar-ho) al que passi en aquell trajecte. El cotxe o el transport que esculls són els testimonis silenciosos del que passa en escenes de la vida quotidiana, no trobes?