No intenteu trencar-vos les banyes per trobar sentit al títol de la meva columna d’avui. Antonio Machado, el cèlebre poeta andalús de la Generació del 98, no va ser mai a Arinsal, però segur que us agradarà la història que us vull explicar...

Corria el mes de gener de l’any 1960 quan una noia de Sòria, Concepción Morón Izquierdo, nascuda l’any 1921 i germana del conegut militar Sinforiano Morón Izquierdo, coronel d’infanteria i autor, entre altres, de VENCER. Breviario del soldado y de los mandos inferiores. El libro de las teóricas, arribà a Arinsal per fer de professora d’una desena d’alumnes, tots ells fills de cases pairals del poble. S’allotjà a l’Hostal Poblador. Però va durar al preciós poble de les Valls de Nord solament fins al juliol de l’any 1961 quan va ser destinada a l’escola espanyola de Sant Julià de Lòria, aleshores dirigida pel mestre, poeta i músic Antoni Florit, autor de l’Himne a la Verge de Meritxell. La Conxita ja no marxaria més de Laurèdia, que la va acollir com una filla més de la parròquia, i va acabar agafant les regnes del mestre Florit tot dirigint l’escola laurediana.
La meva família hi va fer molta amistat, amb la Conxita, i jo mateix encara recordo les converses amb ella on mai faltava el sentit de l’humor, això sí,  sempre en castellà, llengua que no va deixar de parlar mai malgrat els anys al nostre país.

La Conxita era una dona de gran personalitat, a banda del seu floc de cabell blanc tan característic, amb un caràcter fort però una sempiterna simpatia, que la feien tan entranyable que tots els que la coneixíem i tractàvem, no teníem cap problema en parlar-li en la llengua de Cervantes o, millor dit, la llengua de Machado, perquè la Conxita era cosina política del gran Antonio Machado.

La dona de l’insigne poeta, Leonor Izquierdo Cueva, era cosina germana de la Conxita. Desgraciadament, la tuberculosi se la va endur quan tan sols feia tres anys que s’havia maridat amb el poeta sevillà, tot i que Machado li portava gairebé 20 anys...

A vegades la vida sembla injusta, però s’ha de veure com un llenç en blanc que cal anar pintant a mesura que es viu, deixant el passat enrere. Machado ho tenia clar: “Caminante, son tus huellas/ el camino y nada más;/ Caminante, no hay camino,/ se hace camino al andar”. La Conxita Morón va deixar el seu nom escrit al nostre país en els vint-i-quatre anys que va dirigir i donar classes a l’escola espanyola de Sant Julià de Lòria i també en el seu curt pas per Arinsal

L’any 2017, amb 96 anys, la Conxita es va apagar com l’espelma que ja ha il·luminat tot el que podia il·luminar. Però continua viva en el meu cor, malgrat no va ser mai professora meva –soc santermengolià!– , i en el cor de tots els andorrans i andorranes que van gaudir de les seves classes, perquè com deia el Nobel Anatole France, “l’art d’ensenyar no és res més que l’art de despertar la curiositat de les ànimes joves, per satisfer-la de seguida”.