Deia el nou president de França i copríncep d’Andorra, Emmanuel Macron, en guanyar les eleccions que respectava la seva adversària, la líder del Front Nacional, Marine Le Pen. També saludava els votants de la candidata ultradretana i es comprometia a fer tots els possibles durant els propers cinc anys perquè els francesos no tinguin mai més cap raó per tornar a votar “l’extremisme”. Assegurava protecció, i fer que França tornés a ser França. Paraules que sonen ridícules per als que avorreixen discursos paternalistes. Alguns analistes ja l’han qualificat de populista de centre. El líder messiànic que ens recorda que tot està molt malament i que seguint-lo sortirem del pou. Què farà Macron per lluitar contra l’auge de l’extrema dreta, un dels principals perills als quals s’enfronta el món avui? Com evitarà que els francesos i les franceses ja no tinguin més motius per donar suport als cants de sirena d’aquells que es beneficien de l’emprenyament de ciutadans vinguts a menys? Podrà frenar l’ascens de la ultradreta amb les receptes de sempre? Què fa pensar que allò que no va funcionar ahir funcionarà demà? Per què diu que respecta el Front Nacional quan es tracta d’un partit que fomenta la divisió, xenòfob, que en el passat ha expressat simpaties pel nazisme i avui descarrega el règim de Vichy de qualsevol responsabilitat sobre la col·laboració amb Hitler? De ben segur que caldrà canviar d’estratègia. Dir les coses pel seu nom. Aïllar aquells que porten un programa ocult, irrespectuós amb la democràcia. I de ben segur, respondre a les necessitats de la població.
