Madriu i uns quants interrogants

Una vall protegida i declarada Patrimoni de la Humanitat com és la del Madriu-Perafita-Claror demana tenir-ne cura i decisions valentes. Disset anys van haver de  passar des que es va rebre la distinció per part de la Unesco i fins que els quatre comuns implicats en la seva gestió (Sant Julià de Lòria, Escaldes-Engordany, Andorra la Vella i Encamp) van anunciar un acord per tancar l’ordinació reguladora, que en un dels punts més sonats, prohibeix de manera clara la circulació rodada, siguin vehicles motoritzats o no, per la vall. Semblava que per fi els astres s’havien alineat per deixar enrere discrepàncies, diferències i allò tan típic d’amagar el cap sota l’ala quan els cortalans, en el seu dret, reclamaven prerrogatives que ningú estava disposat a donar-los, però tampoc, fins al mes de maig d’aquest any, a impedir-les. Cinc mesos després, però, l’ordinació no és vigent. El Comú d’Escaldes encara no l’ha aprovat per Consell de Comú i per tant, tot i la posada en escena i les declaracions públiques, seguim com estàvem un any enrere: sense una eina bàsica per al desenvolupament sostenible de la vall. La situació fa pensar: realment els polítics fan la feina que ens volen fer creure que fan? Els dirigents d’aquest país es creuen la importància de tenir un territori declarat Patrimoni de la Humanitat? Volen mantenir realment aquesta distinció? Per què algú es presta a un acte públic si en el fons hi ha algun element que li grinyola i amb el qual no està d’acord? No ens mereixem els ciutadans més sinceritat i transparència? De veritat algú pensa que no ho podríem entendre?