Mai és tard per aprendre coses noves

He de reconèixer que la meva vocació frustrada és la de ser músic. Ara més que mai em penedeixo de no haver cedit a les peticions de ma mare quan era petit d’apuntar-me a aprendre a tocar algun instrument. Anys més tard –quan les meves hormones d’adolescent demanaven a crits sortir de festa– vaig descobrir el món de la música electrònica i des d’aleshores m’hi vaig quedar atrapat: treballant com a discjòquei i dedicant infinitat d’hores a descobrir nous artistes, productors o estils. Els meus gustos musicals sempre han anat una mica al marge de les tendències generalitzades, i és que penso que un ha de decidir què escoltar i quan escoltar-ho –i no deixar-se endur per allò que ens obliguen a sentir de forma reiterada a la televisió, a la ràdio o en qualsevol altre àmbit. Construir-se un propi criteri musical penso que ajuda a descobrir-se a un mateix i a despertar un univers d’emocions o sentiments, però això imagino que depèn molt de cadascú i tampoc és del que vull parlar avui.

Després de tots aquests anys de recerca musical, fa pocs mesos vaig topar amb un estil que, ara sí que sí, penso que és allò que sempre havia volgut escoltar. Es tracta del synthwave. Un corrent jove que beu directament d’aquells sons característics generats pels sintetitzadors dels anys 80. Es podria dir que l’inici d’aquesta tendència s’inicià amb la banda sonora de la pel·lícula Drive, del director Nicolas Winding Refn l’any 2011, on hi apareixien temes d’artistes com College o Kavinsky. Des d’aleshores, no han deixat d’aparèixer arreu del món àlbums i treballs d’altres productors que han volgut seguir l’estela d’aquests pioners. Noms com Carpenter Brut, Perturbator o l’espanyol Nightcrawler –que acaba de presentar el seu nou treball Beware of the humans. Artistes que, a més a més, es poden classificar en subgèneres com el synthpop, el darksynth, el dreamwave i un llarg etcètera. Malauradament, però, aquest estil no acaba d’arribar a Espanya i molt menys a Andorra... i és per això que atesa la meva dèria pel synthwave he inaugurat una pàgina de Facebook anomenada Mundo synthwave –i m’haureu de perdonar per l’autobombo– amb la voluntat d’acostar tot aquest univers a qui hi pugui estar interessat. I ho faig de forma absolutament desinteressada, però quan un fa les coses amb passió i estima penso que pot acabar donant bons resultats. I qui sap si algun dia podem arribar a gaudir a casa nostra d’algun espectacular directe com el que ofereixen aquests músics arreu del planeta. Perquè fins al moment me n’he hagut d’anar a Londres per veure’ls actuar. O potser ha arribat el moment de fer cas a ma mare i posar-me a aprendre a tocar el piano per esdevenir músic? Qui sap. Mai és tard per aprendre coses noves.