Després de 40 anys, 12 legislatures i 7 presidents del Govern, l’executiu espanyol ha aprovat en sessió de consell de ministres l’avantprojecte de la llei de memòria democràtica, un text que, a priori, recull tots aquells aspectes que es van deixar de banda en la Llei de la memòria històrica impulsada per l’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero el 2007 i que, amb l’arribada al govern de Mariano Rajoy a finals del 2011, va ser impossible d’aplicar per la manca de dotació pressupostària.
Entre les novetats que aporta el text destaca l’establiment d’un pla d’exhumació de fosses comunes, amb la dotació de recursos econòmics corresponents, i la creació d’un banc d’ADN; la conversió del Valle de los Caídos en un cementiri civil; la consideració de nuls de ple dret dels judicis sumaríssims del franquisme; la retirada de títols nobiliaris, honors i medalles atorgades per Franco; la creació de la fiscalia de la Memòria Democràtica i els Drets Humans; la il·legalització de fundacions i entitats que enalteixin el franquisme i la incorporació de la memòria democràtica als currículums educatius de secundària i batxillerat.
És cert que la llei ha de passar el tràmit parlamentari, on seria convenient que a través de les esmenes es concretessin i es deixessin clars alguns aspectes que el text del Govern només apunta, i que la seva entrada en vigor no es preveu fins a mitjans de l’any vinent, però segur que molts dels ciutadans andorrans d’avui, fills i nets dels represaliats pel franquisme, celebren la voluntat, ara sembla que de debò, del govern del país veí de tirar endavant aquesta reparació històrica i a la vegada posar fi a una situació que avui en dia és encara una anomalia en el context europeu.