Maleïda

Aquest és el nom que ha tingut la Maladeta històricament i també el nom que li donà el poeta mossèn Jacint, Cinto, Verdaguer, del naixement del qual diumenge van celebrar el 175è aniversari al poble de Folgueroles, a la Plana de Vic.
Maleïda 1882 és el nom del documental dramatitzat dirigit per Albert Naudín que el Canal 33 emeté a les 23 hores del passat dijous, amb els actors Lluís Soler i Santi Pocino interpretant el capellà poeta en diferents estadis de la seva vida. 
Aquest documental està inspirat en el llibre que Bernat Gassull Roig, el presentador del film, va escriure resseguint el camí que el mossèn vigatà va fer per les muntanyes de l’Alt Pirineu català, des de la Seu d’Urgell fins a la Vall d’Aran i el cim de l’Aneto. Remarcable és el paper de Soler introduït dins del personatge del prevere madur que recordava els detalls del viatge que deixà escrits al seu llibre de notes, descobert cap als anys cinquanta, i que va proporcionar a Gassull bons detalls per a la confecció del seu llibre.
El Bernat Gassull és d’aquella gent verdagueriana de pro que han introduït l’esperit i obra del poeta a la seva vida. Per aquest motiu presenta meticulosament les diferents etapes del viatge en el documental, com també ho fa al llibre, com si ho hagués viscut. De fet ho viu.
El camí de la Maleïda recorre la Vall de Castellbò, l’emblemàtic i malauradament desaparegut santuari de Sant Joan de l’Erm, puja cap a la Torreta de l’Orri, i ressegueix la Ribalera fins a les bordes de Conflent, per pujar després cap al Salòria i resseguir fins a Setúria, per baixar cap a la Vall Ferrera i tombar cap a la Vall de Cardós, collar i arribar a Esterri i el País d’Àneu, per resseguir fins a Montgarri, el santuari aranès de referència, i travessar Aran i pujar cap a la Maleïda.
Maleïda no només descriu el viatge, sinó que també lliga tot un país de muntanya que romania amb el mateix esperit que li havia donat l’època comtal del poema Canigó, amb les seves comunitats espargides per les valls que poc s’imaginaven la tragèdia que els duria el segle XX, amb el buidat dels pobles i l’anada de la gent cap a les ciutats. El país de Maleïda és el que junyien els llogarrets i les bordes, amb els seus habitants i la munió de mossens que espiritualment tenien cura de totes aquelles ànimes. Un passat, el dels nostres rebesavis, que s’esllanguí i desaparegué a la posobra de la nostra generació. 
Verdaguer i Gassull recalquen aquesta societat mil·lenària, de pena, oberta al misteri de la vida, amb els temors i les consecutives devocions que en sorgien i encara sorgeixen, com les d’aquell santuari màgic i desaparegut de Sant Joan de l’Erm, que agermanava pallaresos i urgellencs al bell mig de la Ribalera.
L’incendi de Sant Joan el 1935 marcà el preludi de la Guerra Civil, forta en aquestes valls, amb l’establiment del front del Pallars, i les batalles d’Auló i de Baladredo, i la destrucció de Tírvia. La fi d’un país.