Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de HMas

Hèctor Mas

Cineasta

 

 

Maleïda incertesa




Quins temps més estranys que ens han tocat viure. Tot de cop la nostra vida s’atura en sec i ens veiem obligats a tancar-nos a casa per mirar de seguir treballant o fent vida normal com si res. I durant el confinament anem veient com el món que ens envolta canvia i es paralitza. A dia d’avui és complicat parlar d’alguna cosa que no s’hagi dit ja, certament. Però jo vull posar el focus d’atenció en el món de la cultura, com no podia ser d’altra manera. El nostre sector ja s’està veient greument afectat per aquesta paràlisi  col·lectiva. I no parlo només de casa nostra, sinó arreu del món. I malauradament em veig a venir que la recuperació –si és que arriba– serà lenta i molt dolorosa. 

En el món del cinema, per exemple, tot, absolutament tot, s’ha parat. Inclús més que en altres ocasions. Tinc companys que s’han quedat sense feina, sense rodatges i sense una perspectiva de futur que convidi a l’optimisme. Fins i tot les sales de cinema estan aturades. Un agreujant per a una indústria que ja de per si sol veure’s bastant afectada. Però això passa amb tot el sector cultural. També en el món de la música: diversos festivals han estat cancel·lats –com ens ha succeït malauradament amb el SAX Fest o l’Hivernation a casa nostra– i altres es veuen abocats a ajornar-se per a més endavant. De tota manera això comporta que, tot i que es puguin celebrar, les pèrdues per als promotors siguin importants i puguin quedar tocats de mort. 
El que ens depara el futur és incert –tant per al sector cultural, com en general. Ens costarà molt, moltíssim, reprendre les nostres vides i la nostra activitat amb normalitat. A mi m’agradaria pensar que les fantàstiques accions solidàries que han anat sorgint aquests dies es mantinguin vives més enllà de la pandèmia. Que veritablement ens adonem d’allò que és important i que ens coneguem una mica millor com a individus i com a espècie. Que puguem fer un exercici col·lectiu de reflexió envers allò que volem i que no volem ser. Si veig un petit bri d’esperança en tot això, és quan miro enrere i veig que en altres moments crítics de la nostra existència han proliferat artistes i propostes d’allò més interessants. Se’ns diu que en aquests moments també podem aprofitar per fer despertar el nostre vessant més creatiu, per renovar-nos o inclús per posar en marxa projectes que teníem aparcats. Però sincerament jo no me’n veig amb cor. Tanta incertesa em paralitza. Em veig envaït per un profund sentiment de tristor i de neguit. 
Demano que em disculpeu per no mostrar-me massa optimista, però mentre escric m’acabo d’assabentar que el pare d’un bon amic ens ha deixat per culpa d’aquesta repugnant malaltia. Definitivament ens ha tocat viure moments difícils. Desitjo a tothom que us cuiteu tant com pugueu i que no perdeu l’esperança.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic