Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de mireia

Mireia Suero

Periodista

 

 

Maleïda sigui la neu podrida




Com ens agraden els paisatges després d’una nevada. Segur que vostès també volen ser els primers a trepitjar el mantell blanc que ens ha deixat la nit passada. Una meravella a cada passa. Silenci i calma. Somriure als llavis. Potser un xic de fred a les orelles. Però amb el pas dels dies, la neu ja és mig fosa. Cada cop li perdem més el rastre... a excepció d’aquells raconets decidits a resistir fins a la primavera. Munts de neu, abans blanca, que algú ha arrambat al final de la voravia, a l’extrem de l’aparcament, al costat del pas de vianants. Munts de neu que van perdent aquella blancor que ens van portar aquell matí l’alegria. Ara ja són un pèl marronosos, i van ennegrint cada dia que passa. Ja no semblen neu, sinó alguna mena de residu que ens transmet mal rotllo. Segur que allò no deu ser res de sa. Neu podrida. I com a tal li donem el que es mereix. Ens hi acostem a buidar el cendrer ple de burilles. O també hi llencem aquell xiclet que ha perdut el gust i que ja ens fa nosa. I no em diran pas que no és un bon lloc per a aquell paper que abans embolicava aquell xiclet que ha perdut el sabor i que ara també ens emprenya. Ves si l’hem d’arrossegar a la butxaca. Sí senyor. La neu podrida és el millor abocador. Així ho demostra la pràctica ciutadana que torna cada any després de la gran nevada. Per carrers cèntrics (o no tant), places i aparcaments maleïm aquell terròs que no acaba de deixar-nos via lliure... i que fa lleig. Clar, ja no és l’or blanc. Aquest ja s’ha tornat negre. I no en volem saber pas res de carbó. Que nosaltres vivim de la neu i no pas d’una altra cosa.  

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic