Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Bru Noya

Bru Noya

Periodista

 

 

Males herbes




Hi ha signes, que com la prova del cotó, no enganyen i que constaten el perquè un dia ets jove i l’endemà estàs bevent un Bitter Kas: utilitzes una carpeta només pels papers dels metges; et fan soroll els genolls quan t’ajups, olores el suavitzant de roba al supermercat abans de comprar-lo; calcules l’horari per anar a dormir i per fer-ho almenys durant set o vuit hores; t’has de treure les ulleres per llegir la lletra petita i, el més important, comences a rebre correus electrònics amb publicitat de suposats potenciadors sexuals.

Es tracta d’herbes teòricament miraculoses a preu de sang d’unicorn, salvació eterna o de gintònic prèmium, que promociona la Beatriz Talegón amb el seu dret a l’autodeterminació terapèutica. Llegir la composició, però, és com fer-ho amb l’etiqueta d’un envàs de xampú comprat a un manter; no t’assabentes de res perquè hi ha frases que semblen títols d’un assaig d’Umberto Eco, i contenen molta aigua però poc sabó. Existeixen herbes que serveixen per a qualsevol cosa i, igualment, per a tot el contrari com l’Staphisagria, que s’utilitza per a la impotència masculina i per a la nimfomania. Els creadors d’aquests remeis tenen més imaginació que fonaments científics com amb el Kalium Phosphoricum, que tracta l’excés de desig sexual però també la seva manca. No hi ha cap rigor ni evidència empàtica.

Els més venuts són el Pollon (sense accent a la segona o) que costa 25 euros i que el comercialitza un laboratori alemany, i l’Agnus castus (el corder cast) que darrere aquest nom celestial amaga “un remei infal·lible i màgic perquè l’home que té problemes físics i mentals pugui gaudir del sexe” i a no sentir-se com el coiot dels dibuixos animats, sempre acostumat al fracàs i a ser aixafat per la mateixa pedra. Aquests remeis tenen el seu punt de perillositat i sinó que li ho preguntin a Ferran el Catòlic, el qual, suposadament, va morir per consumir una substància afrodisíaca casolana: un escarabat verd barrejat amb herbes i triturat al morter que s’utilitzava com a substància vasodilatadora. Era la viagra de l’Edat Mitjana.

Així les coses, és millor recórrer a la medicina i no a les herbes barrejades amb aigua o sucre, ja que l’homeopatia, com la numerologia, el reiki o el fengshui aparenta tenir una base científica però, en canvi, en la seva formulació no s’ha seguit de manera rutinària el mètode científic. Sort que en casos com el del fengshui el pitjor que et pot passar és que ensopeguis amb algun moble per haver-lo posat en equilibri zen. I és que abans d’acabar com Ferran el Catòlic haig de recordar que he de sortir de les xarxes socials, i que encara no tinc redactat el meu epitafi, que hauria de ser com el del neuròleg Oliver Sacks a The New York Times: no vull que l’últim que s’escrigui sobre mi ho hagi de fer el becari de tancament del diari que llegeix Paulo Coelho i escolta Macaco. Perquè he circulat per la vida com un espia rus impenetrable durant la guerra freda i el teló d’acer, i el becari em pot descriure com algú més transparent que un vestit de Cristina Pedroche.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte