El Consell de Mallorca ha presentat recentment un primer esborrany d’una proposició de llei encaminada a regular l’entrada de vehicles a l’illa, una mesura que ja apliquen altres illes de l’arxipèlag, per mirar d’evitar els col·lapses i la saturació de la xarxa viària, especialment en èpoques de gran afluència turística.
Entre les mesures que es preveuen adoptar hi ha l’establiment d’un nombre màxim de vehicles amb autorització d’entrada i permanència, la fixació també d’un límit per als vehicles de lloguer, una taxa prou dissuasiva que faci repensar als turistes carregar el vehicle al vaixell així com limitació d’un sol vehicle per a aquells que tenen segones residències a Mallorca i hi tributin. Òbviament, i part d’un règim sancionador amb multes també prou dissuasives per a possibles infractors de la normativa, es preveuen exempcions per als residents a l’illa, les principals víctimes de la saturació de les carreteres.
És cert que Andorra i Mallorca tenen cadascuna les seves pròpies casuístiques, però també que comparteixen problemes i reptes comuns, com poden ser per exemple les dificultats d’accés a l’habitatge i una xarxa viària limitada i sobreexplotada en determinats moments de l’any. Però mentre a Mallorca es posa damunt la taula un esborrany de proposició de llei, amb cert cos i mínimament treballat, per iniciar la discussió pertinent i buscar un acord el més ampli possible amb totes les forces polítiques, a Andorra, es llança un globus sonda sobre una hipotètica vinyeta per als vehicles que ens visitin, és a dir es pensa únicament a fer-los pagar però no pas limitar d’entrada, una idea, però, gens desenvolupada i que tot just es vol estudiar. Mesos més tard, sembla que es descarta però, novament passat un temps, es diu que es podria recuperar. En definitiva, fer bullir l’olla i marejar la perdiu per deixar passar el temps i ser on som.
