Aquest diumenge passat, fent zàping a la nit, em vaig trobar amb una cosa interessant que estava emetent TV3. El programa era el 30 minuts, que desenvolupa reportatges sobre temes molt diversos. El d’aquest dia concretament anava sobre els zoològics. Portava per títol “Persones no humanes”.

Tot venia al cas d’una notícia del 2016, en la qual la jutgessa argentina María Alejandra Mauricio, va declarar un ximpanzé subjecte de drets no humans. El simi feia un temps que estava sol, després que els seus dos acompanyants morissin, i les condicions en què vivia eren depriments i sobretot amb manca d’espai. Com a conseqüència d’això, el ximpanzé va entrar en depressió i l’argument de la magistrada establia que “resulta innegable que els grans simis, entre els quals es troba el ximpanzé, són éssers sensibles. Per això, són subjectes de drets no humans”. El simi va ser per fi traslladat a un santuari al Brasil per a la seva recuperació.

El reportatge va continuar plantejant la pregunta sobre la necessitat que encara continuïn existint els zoològics. Llocs que només serveixen per entretenir-nos un parell d’hores a l’any, amb una mica de sort, i on el que veiem no és real. La qüestió és que, a dia d’avui, n’hi ha a tot arreu, juntament amb els circs.

Però tampoc ens hauria d’estranyar. En certs països, com el nostre veí, encara esgrimeixen l’argument que els toros no pateixen i que matar-los és art. Però el que em va cridar l’atenció va ser el títol del programa... Persones no humanes.

Recordem que segons el diccionari, humanitat és “la capacitat per sentir afecte, comprensió o solidaritat cap a les altres persones, així com compassió cap a les seves desgràcies”. Que paradoxal és suposar que nosaltres reunim aquestes atribucions i els animals no. Lamentablement, en els temps que corren, qualsevol teoria sobre la nostra humanitat cau només mirar les notícies. I amb les d’avui mateix en tenim prou, quan ens assabentem que els boscos de Galícia estan cremant gràcies a més d’un centenar de focs iniciats simultàniament. Massa casualitat perquè no siguin intencionats.

Però no es preocupin, el govern espanyol, com sempre, ja ha sortit al seu rescat, enviant 350 bombers a apagar els incendis. No es poden queixar, al cap i a la fi no hi ha més gent disponible. La majoria dels policies estan sent solidaris a Catalunya... si és que tot no pot ser.

No entrin en pànic, el foc s’apagarà tard o d’hora. Que ja són quatre els morts? Una trista tragèdia.

Però no deixin de confiar. Aquest govern farà tot el que estigui al seu abast per pal·liar la situació. Que seria diferent si no haguessin acomiadat més de 400 persones de les brigades forestals? Que casualment és el mateix govern que en el seu dia va aprovar la reforma per requalificar els terrenys forestals afectats pel foc? No sigueu malpensats.