Maltractats per les comissions

Tenir els diners al banc cada dia surt menys a compte. I és que els interessos que se’n poden obtenir estan, com aquell qui diu, per terra. Amb uns tipus d’interès propers al 0% o negatius, sembla que poc es pot oferir als estalviadors, sobretot pel que fa a productes sense risc. D’això ja ens n’havíem adonat fa temps, i qui més qui menys és conscient d’aquesta realitat. Ara bé, el que potser no esperàvem és que ens comencessin a cobrar comissions per tot. Per tenir el compte, per la targeta, per l’assegurança, per la targeta del supermercat... Tot plegat fa que sigui fàcil que els usuaris ens sentim maltractats per aquest afany dels bancs per pujar els beneficis en part a costa dels clients. Fins i tot es debatia, aquests últims dies, sobre la possibilitat que sigui el client qui hagi de pagar pels dipòsits, cosa que alguns bancs s’han apressat a desmentir. A Andorra, els bancs també han anat pujant a aquest tren. Ja han quedat enrere els temps en què no et cobraven res per guardar-te els diners. Com està passant amb tot, malauradament, no ens podrem alliberar que també en aquest àmbit hàgim de passar pel sedàs de l’homologació. A més, com passa a arreu, ens fustiguen perquè entrem a formar part al més ràpidament de l’era digitalització. Volen que ho fem tot a través del mòbil, i quan t’apropes a la tradicional oficina, les que queden, la majoria de les vegades és com si els fessis nosa. Volen també que utilitzis els caixers automàtics, però n’hi ha molts que han desaparegut sense que s’hagi informat per què. I després et truquen per telèfon perquè opinis amb enquestes de satisfacció o per vendre’t una assegurança de salut...