Els nostres responsables polítics s’han adonat, per fi, que hi ha una preocupació al carrer per la manca d’habitatges de lloguer. Ho va reconèixer el cap de Govern en el debat d’orientació política de la setmana passada, quan va afirmar que “els preus dels lloguers estan augmentant considerablement”. És positiu d’entrada que s’admeti, i que es faci davant de la cambra legislativa en una cita parlamentària tan important com aquesta, que hi ha un problema a resoldre, cosa que ja és un primer pas per, a continuació, poder buscar solucions. Una vegada més, però, fa la impressió que s’actua tard i que es va remolc dels esdeveniments. Ja es va veure, per exemple, les dificultats que van tenir molts temporers que van venir a treballar l’hivern passat. A més, és clar que amb uns sous que han anat a la baixa o que, com a molt, s’han mantingut en els últims anys, cada vegada era més difícil per a les famílies pagar un lloguer. La missió dels polítics és avançar-se als problemes reals que poden afectar la societat, però d’aquesta qüestió se n’ha parlat molt en els últims mesos i no sembla que se n’hagi fet gaire cas fins ara. Ara s’anuncia que es crearà una comissió interministerial per abordar aquest problema i aplicar mesures que puguin “pal·liar” aquesta mancança i fins i tot “revertir” la situació. El cert és que actualment el Govern no disposa ni d’un departament d’habitatge, que va decidir eliminar l'any passat, fet que fa desconfiar que vulgui portar a terme qualsevol tipus de política pública en aquest àmbit. Rectificar és de savis, va dir algú, no?
