En el debat del pressupost al Consell General, com a mínim en dos punts, es va argumentar que ja s’havien contret compromisos per rebutjar esmenes o canvis, ja que d’altra manera no s’hi podria fer front.
Una de les vegades va ser perquè Concòrdia proposava reduir el finançament del pla de transport aeri nacional i destinar una nova partida a l’estudi del tramvia, i la resposta va ser que el canvi posaria en perill la continuïtat del pla pel qual s’ofereixen vols regulars a Madrid i Palma de Mallorca des de l’aeroport d’Andorra-la Seu. Similarment, quan es va proposar reduir la partida destinada a Andorra Turisme i diversificar les inversions públiques també es va dir que es posava en risc obligacions contractuals, per exemple amb el Cirque du Soleil.En aquell moment vaig pensar que aquest era un argument demagògic. Massa. I madurant una mica el raonament, arribo a la conclusió que a més de demagògic suposa una manca de respecte envers la institució del Consell General, i per extensió de la ciutadania, ja que és aquesta qui la representa i qui té el control sope l’acció de l’Executiu. Així, el Govern fa i desfà, i l’argument per escapar de la voluntat i del control de la població és que “ja ens hi hem compromès i si no complim quedem tots malament”. Abans de comprometre’s hauria d’aprovar el pressupost i no donar-ho per fet. Tenir majoria absoluta no vol dir que es pugui actuar d’esquenes a la resta. Si no, quin paper li queda al Parlament? Si no pot modificar una proposta legislativa (el pressupost no deixa de ser un projecte de llei) ni influir en les polítiques públiques, ni tan sols exercir un control.Fa la sensació que se’ns tracta, en general a la població, de ximples i ja estem cansats d’aquesta manca de respecte contínua.