Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Manel Gibert

Manel Gibert

Filòsof i escriptor

 

 

Manifest cultural




Els manifestos acostumen a ser subscrits per grups organitzats amb el fi de divulgar un programa d’actuació que es considera urgent. El seu caràcter sol ser reivindicatiu.
Un dels més famosos i influents de la història política contemporània és el Manifest del Partit Comunista, redactat per Marx i Engels l’any 1848, per encàrrec del partit alemany. Propugna, entre una sèrie de principis ben coneguts (encara que no s’hagi llegit l’escrit), la unió del moviment obrer, llavors emergent, al voltant de la lluita obrera, que es pretén internacionalitzar. Qui no recorda el seu final? "Proletaris de tots els països, uniu-vos!"

En l’àmbit de la cultura, recordem especialment el Manifest del surrealisme (1924), que apareix en format llibre, és signat per André Bréton i proclama l’expressió artística centrada en automatismes inconscients i l’adscripció al marxisme, extrem polèmic que comportarà una escissió en el moviment, amb baixes significatives com les de Salvador Dalí (titllat pel líder, tot movent les lletres del nom i el cognom del geni empordanès, Avida Dollars) i Antonin Artaud, expulsats per no combregar amb la ideologia oficial.
Més proper a nosaltres és el Manifest groc (1928), redactat pel mateix Dalí, Sebastià Gasch i Lluís Montanyà. Ataquen el noucentisme, es burlen de la intel·lectualitat (DENUNCIEM la poesia catalana actual, feta dels més rebregats tòpics maragallians), carreguen contra autors com ara Àngel Guimera i proposen el seguiment dels corrents avantguardistes, especialment el maquinisme. El seu contingut, molt discutible i alhora enginyós, i la forma, el fan un text deliciós, fresc i divertit. En recomano la lectura: triguem cinc minuts a ritme de WhatsApp i un quart d’hora si el volem assaborir com cal.

Al nostre país, aquesta mena d’activitats subversives… El Manual Digest diu… Això no obstant, a mitjan segle XX circulaven pamflets, manifestos, auques contra… I no és el mateix, però actualment les peticions de signatures són a l’ordre del dia, també al Principat. Ara bé, em fa gràcia que fins i tot els autors de comentaris poc agressius a notícies i articles dels diaris s’amaguin sota pseudònims, alguns dels quals són joies surrealistes. I trobo curiós que el Manifest Cultural d’Andorra (2020) sigui anònim; tanmateix, em sembla positiu que ningú no s’atribueixi el mèrit en la cerca d’un objectiu comú. De tota manera, en aquest cas el nivell de perillositat és baix: s’hi suma el ministeri del sector.

De fet, és més aviat una crida i ens hi podríem adherir gairebé tots, sobretot els afectats per la situació crítica. No us avanço què diu. Prefereixo convidar-vos a llegir-lo atentament, no en diagonal, i si us convenç, clicar en el lloc corresponent, identificar-vos i llestos. O millor que no us conformeu amb el gest asèptic que se’ns ha fet tan habitual. Si el vostre compromís és ferm, protesteu també, uniu-vos, passeu a l’acció.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic